il·lustració de Maria Espluga
vivia arraulit
en un carrer negre;
el mur hi era humit,
però el sol hi era alegre.
Per lla sant Josep
el bon sol solet,
lliscava i lluïa
pel carreró estret.
I en mon cos neulit,
llavors jo sentia
una esgarrifança
de fred i alegria.
Joan Maragall
A la Barcelona vella, com a tantes poblacions del nostre país, hi ha una infinitat de carrerons i passatges com els que ens explica en aquest poema tan íntim i senzill el gran poeta Joan Maragall, avi de l'anterior president de la Generalitat. Quina joia, quan un raig de sol il·lumina una d'aquelles parets tan antigues, escrostonades i humides!
A més de ser l'autor de poesies tan populars com La vaca cega, La sardana, el Cant Espiritual o l'Oda Nova a Barcelona, Maragall va ser una personalitat molt influent en la vida del nostre país gràcies als articles que publicava als diaris sobre els temes que preocupaven més la societat del seu temps. L'església cremada i La ciutat del perdó en són un clar exemple.
Joaquim Carbó
(Sense Copyright però amb tot el respecte i agraïment)
1 comentari:
que bonic!!! :)
Publica un comentari a l'entrada