l'Isidret

Un guió de la Maria per un joc adreçat als petits de l'esplai (cal saber que l'Isidret és el nom que li donem, aquí a Santpedor, al Timbaler del Bruc -Isidre Lluçá- quan era petit):

Hi havia una vegada en un poblet que es deia Santpedor un noiet que es deia Isidret. Ell era molt bon noi i ajudava molt a fer les feines de casa, però també tenia temps per jugar amb els amics. Un bon dia, quan el gall encara no havia cantat, la mare va cridar l’Isidret ja que aquell dia havien de fer molta feina.
- Bon dia Isidret! Lleva’t ja que tens molta feina a fer!
Ell tenia molta son i no es va voler aixecar. La mare, enfadada, va anar cap a la seva habitació i li va tirar un got d’aigua al cap, tot dient:
- Aquesta era l’última aigua que ens quedava, així que aixeca’t i ves-ne a buscar més!
Ara, l’Isidret, ja estava despert i va anar tot cofoi a buscar aigua a la font del poble. (1a prova)
Un cop l’Isidret va tornar d’anar a buscar aigua, es va adonar que s’havia deixat la porta oberta i quan va mirar a dins va veure que se li havien escapat tots els animals i es va posar a cridar:
- Mama! Els animals no hi són!
La mama, tota enfadada, li va dir que els anés a buscar i que els tornés a guardar, cadascun al seu corral. L’Isidret va marxar ben de pressa darrere els animals. (2a prova)
Un cop va tenir els animalets tots ben organitzats, va anar a buscar la seva mare i va veure que li tenia preparat un esmorzar molt sa amb moltes vitamines perquè agafés molta energia. L’Isidret va fer un crit d’alegria:
- Que bé! Mandarines! (3a prova)
Un cop va acabar d’esmorzar, va arribar el seu pare, que acabava d’arribar d’un llarg viatge. Havia anat al mercat del poble veí, on havia anat a comprar i a vendre productes d’artesania. L’Isidret va anar corrents a abraçar-lo i a preguntar com li havia anat el viatge. El seu pare li va explicar tot el que havia fet durant aquells tres dies i van estar mooolta estona xerrant, fins que la mare de l’Isidret els va recordar que havien d’anar a buscar llenya per escalfar la casa durant la nit. Tots dos van anar cap al bosc a buscar llenya, sense aturar la seva conversa. (4a prova)
Un cop van omplir els dos cistells amb llenya, van tornar a casa a deixar-los i la mare va estar molt contenta per la feina que havia fet l’Isidret i li va donar la resta del dia lliure perquè anés a jugar amb els seus amics. L’Isidret va sortir al carrer amb un gran somriure a jugar amb els amics. (5a prova)