Susín

L’estiu passat, a Tramacastilla, un dels dies que feia mal temps, vem decidir fer una excursió més avall del poble per allunyar-nos de la pluja. A l'alçada de Biescas ja feia sol. Havíem vist al mapa que agafant un camí des de Olivan es podia arribar a uns quants pobles deshabitats. Al Pere, el nostre fill, li agrada anar a veure pobles deshabitats.

Després de caminar cosa d'una hora vem arribar al primer poble: SUSÍN

Quina passada de poble ! Que rebonic ! A dalt d'un turonet, com en una petita explanada, amb unes cases ben conservades i una església mossàrab preciosa. Ens va sorprendre com estava tot força net i arreglat. Poc després sabíem perquè:

Susín no és un poble abandonat. Tan sols és un poble poc habitat. Hi ha la Angelines, una senyora de seixanta-i-tants anys que encara viu allà sola.. Sempre està a punt per donar explicacions del seu poble a qui les hi demana. Nosaltres no vem ser menys..

Ens va explicar moltes coses del seu poble. Nosaltres li vem demanar si havia nascut allà o si hi era de feia poc. Ens va dir que feia més de sis segles, que hi era. Els seus pares, els seus avis i rebesavis eren enterrats al terra que trepitjàvem. Ella havia fet de mestre a ciutat, però un dia va decidir quedar-se al poble i dedicar el que li quedava de vida a mirar d’aconseguir que Susín no quedés del tot abandonat, encara que fos al preu de donar-li un interès turístic. Crec que ho està aconseguint. Per les fotos, però (en deixo tota la col·lecció en aquest enllaç), podeu veure que com ho està fent amb gràcia..

Si en teniu oportunitat, us aconsellem una visita.