Que "poèticament habita l'home en aquesta terra" ho demostren aquestes imatges de la Maite, aquesta teva i també la de la Imma.
Essencialment, una imatge és un deixar veure alguna cosa. Aquestes vostres tres imatges, efectivament, "deixen veure" molt d'allò que oculten
Tan sols poèticament el braç del nen pren la mateixa tendència que els plecs circulars del mocador lila que clou la seva òrbita, mitjançant el senyal d'alerta d'una arrecada vermella que hi ha en la zona auroral de l'aurella, en una mirada oberta que sap que mira una mirada que amb els ulls tancats la veu
Tan sols poèticament pot ser possible una piga entre cella i cella, i una mà que, en forma de geroglífic, ens proposa l'enigma que tan sols amb el poetitzar és possible l'essència de l'habitar
En la imatge de l'Imma el joc dels tres recipients en joc amb els vidres de les olleres (les dues arrecades ho subratllen) en Pere en parlaria millor que jo. De l'enigma proposat per allò que sosté amb la mà, cal quedar-se amb això: que és un enigma. Les paraules (l'escolta de l'exhortació que li ha fet el llenguatge) que sembla estar vocalitzant (mai no sabrem si una mica irònicament) bé podrien ser aquestes:
1 comentari:
Que "poèticament habita l'home en aquesta terra" ho demostren aquestes imatges de la Maite, aquesta teva i també la de la Imma.
Essencialment, una imatge és un deixar veure alguna cosa. Aquestes vostres tres imatges, efectivament, "deixen veure" molt d'allò que oculten
Tan sols poèticament el braç del nen pren la mateixa tendència que els plecs circulars del mocador lila que clou la seva òrbita, mitjançant el senyal d'alerta d'una arrecada vermella que hi ha en la zona auroral de l'aurella, en una mirada oberta que sap que mira una mirada que amb els ulls tancats la veu
Tan sols poèticament pot ser possible una piga entre cella i cella, i una mà que, en forma de geroglífic, ens proposa l'enigma que tan sols amb el poetitzar és possible l'essència de l'habitar
En la imatge de l'Imma el joc dels tres recipients en joc amb els vidres de les olleres (les dues arrecades ho subratllen) en Pere en parlaria millor que jo. De l'enigma proposat per allò que sosté amb la mà, cal quedar-se amb això: que és un enigma. Les paraules (l'escolta de l'exhortació que li ha fet el llenguatge) que sembla estar vocalitzant (mai no sabrem si una mica irònicament) bé podrien ser aquestes:
"Destí de poeta, destí dels Bertran..."
Publica un comentari a l'entrada