Revista d’arqueologia de Vilabertran

(Vol. 11, any 59)

Article en el qual es relata com, arran d’unes obres, es va demanar l’assistència d’arqueòlegs per determinar la datació d’unes pedres que en forma de mur, aparegueren en els treballs de fonamentació. (Abstract)
___________________

Després de protegir el perímetre amb cintes i valles, es va començar la datació. Els primers indicis corresponien a l’edat mitjana. En l’aprofundiment, però, aparegueren restes romanes. En una tercera fase es dataren peces de l’època dels ibers.

L’article explica com els arqueòlegs, cada vegada més conscients del seu treball, van començar a inventariar-les totes, les pedres, argumentant que si no eren de l’època neolítica, ho eren del quaternari i que aquest sol fet, el fet de pertànyer a la Creació, ja era motiu suficient com per ser tractades amb el màxim respecte arqueològic possible.

Conseqüents amb la transcendència d’aquesta manera de pensar van concloure que el tema els depassava i així fou com van convocar el consistori per parlar de les conseqüències de tot plegat.

L’alcalde va predre una decisió de grandesa, que encara avui l’honora i és la de declarar tot el poble afectat per excavacions arqueològiques permanents. Va concedir un pressupost extraordinari a fi de començar les feines de protecció i tot el poble aparegué amb zones delimitades per cintes de color carbassa

Es diu que va ser arran d’aquest fet que es coneix el poble com "Vilabertran de les Cintes"