el Lloro

La fotografia és del Lloro, una agulla de Montserrat. Al punt vermell de dalt és on va quedar trabada la corda. Van tibar-la i tornar-la a tibar però no hi va haver res a fer..

Sort dels mòbils. Tant el Guillem com l'Albert en duien i, quan van veure que no hi havia escapatòria, van començar a fer trucades: primer als companys que estaven fent l'agulla del costat, després al Dani (el germà de l'Albert) i al Pere (el germà del Guillem) que van marxar de seguida cap allà, i també al Francesc (el Francesc Estrada, si !!) que ahir no era a Collbató sinó a Montblanc, però que immediatament també hi va anar i, finalment, quan ja es veia que es feia de nit i era difícil que arribessin a temps, als bombers -era com si també hi fos el Gonzalo. Ells van ser els qui, amb l'helicòpter i tot el material que feia falta, es van poder acostar fent una nova cordada transversal.

Ja era nit fosca quan van poder baixar fins a Can Massana on es van poder reunir tots amb l'Alba, companya valenta i patidora -quin remei..!- comentar la jugada, donar les gràcies a tothom i tornar cap a caseta, que quan fa dotze hores que ets penjat a una paret ja en comences a tenir ganes..

(Crònica de Ràdio Bertran, secció Aventura
Fotografia del Linus, presa.. una setmana abans !)