dilluns, 17 d’abril del 2006

la Menchu, la Carmen i la Andrea

familia



Ahir hi va haver reunió familiar a la Mora. Hi eren la Carmen, la Andrea, el Fernando, la Menchu, la Mila, el Xevi, el Dito, la MªCarme i la Maria.

I el nou cotxe de la Mª Carme, que com es veu ja ha començat a no parar !

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Qui són aquestes que guaiten com l'aurora,
belles com la lluna, resplendents com el sol,
impressionants com un exèrcit amb les banderes alçades?

Carme ha dit...

que no les has vist per la tele anunciant el colgate?

Anònim ha dit...

M'agrada aquest anònim que ha parafrasejat el Càntic dels càntics, per comentar aquesta imatge, tant més si pensem que—no sé si en grec o en hebreu—la paraula per designar "exèrcit" també es feia servir per designar allò que nosaltres en diem "família". Així, indistintament, deien per exemple: "la família d'en Mingu" però també deien "l'exèrcit d'en Mingu", la "família-exèrcit" Bertran, etc. Això també ens proposa una nova lectura d'aquell "Déu dels exèrcits": "Déu de les famílies" o "Déu de família" (i no "de no-família", no "no-familiar")

Com veiem, que el tema és—i tan sols és—el llenguatge, és, també, molt evident en aquesta fotografia

Anònim ha dit...

Parlant de tot: ¿on és la fotografia del teu nou vehicle?

Si no la penges aviat pensarem que també té dents de colgate...!

Mingu Manubens Bertran ha dit...

-
El Google em va ajudar a trobar d'on venia el text (el Càntic dels Càntics). Signal millor que colgate, referència discreta i amable -com els somriures de l'exèrcit del Pitu- a uns versos que el meu padrí no devia gosar copiar i que jo, més pallús, aquí us emplasto, com escrits al mirall amb pasta de dents :))

On se'n va el teu estimat,
oh tu, la més bella de les dones?
Cap on s'encamina el teu estimat?
El cercarem amb tu

Carme ha dit...

i ja que estem dintre del camp de la poesia crec que PROFI-DENT LI ESCAU MES QUE MENYS!

Anònim ha dit...

Sobre: "on va el teu estimat"

Aquesta fotografia és com un premi: el premi del compliment d'un precepte

I el premi del compliment d'un precepte és un altre precepte (com el premi d'una transgressió és una altra transgressió)

A la vista de la fotografia, doncs, li demanaria a en Pitu que un dia d'aquests ens en parlés del seu nou precepte!

I, posats a dir, n'hi ha entre els Bertran que proposen una recopilació del blog del Pitu en format llibret.

No es tractaria tant de fer una cosa més o menys "bonica" com de tornar a passar i, si s'escau, tornar a "comment"ar les entrades

Penso, ara, sobretot en aquella del "camí": el camí que ho en-camina tot, el camí com una paraula inaugural del llenguatge. Els xinesos, d'aquesta paraula en diuen Tao

Qui s'apunta al treball?