(Lligall 7, vol. 11, del llibre parroquial)
Fragment del discurs que Nicolau (de Kues, de la diòcesi de Trèveris) donà en motiu de l’entronització d’una nova escultura de sant Joaquim, patró de poble, el 1460.
«I és que, estimats vilabertranencs, n’hi ha encara un altre, finalment, d’itinerari per a cercar Déu: es troba en tu mateix, i és el de la supressió de les coses limitades. Consisteix, en efecte, a fer com l’artista: aquest, en cercar el rostre de sant Joaquim en el tros de fusta que ha treballat, ha foragitat totes les coses la delimitació de les quals no coincidia amb la del mateix rostre».
(No consten aplaudiments, tot i que després es parla d'una gran celebració)
1 comentari:
M'agrada molt el text. I em punxa la frase dels itineraris per cercar Déu. La paraula itinerari per mi té un sentit molt concret...és el recorregut que hom fa. En el meu sentit, jo, creadora d'itineraris d'observació, amb punts de parada o d'observació no em poso límits.....i m'agrada de la peça de fusta trobar-hi la intenció per a fer la incisió. No límits, no delimitació més que la que per mi té sentit......
Déu és dins meu....doncs !
Publica un comentari a l'entrada