Lo senyor me regeix e res no m fallira
en lloch d’pastura alli me ha collocat.
Sobre l’aygua de refeccio me ha criat:
ha guerit la mia aima
Guiant me ha portat sobre les sendes de iustitia per sguart del seu nom
E perço si caminare en mig de la ombra d’la mort no tembre los mals
que tu est ab mi
La tua verga e lo teu basto ells me han consolat
Has apparellat en lo meu aspecte la taula contra aquells qui m attribulen
Has engrassit ab oli lo meu cap: e lo meu calzer embriagat:
com n’és, això, de clar i preciós !
E la tua misericordia me seguira tots los dies de ma vida
E aço perque habite el la casa del senyor en longitud de dies
4 comentaris:
És la primera versió que tenim en català del poema núm. 24 d'un tal David, deguda a un tal Roiç, de Corella
Els que l'han posat al dia n'han fet versions semblants a aquesta :
El Senyor és el meu pastor:
no em manca res.
Em fa descansar en prats deliciosos,
em mena al repòs vora l'aigua,
i allí em retorna.
Em guia per camins segurs,
per amor del seu nom;
ni que passi per la vall tenebrosa,
no tinc por de cap mal.
Tu, Senyor, ets vora meu:
la teva vara i el teu bastó
em donen confiança.
Davant meu pares taula tu mateix
enfront dels enemics;
m'has ungit el cap amb perfums,
omples a vessar la meva copa.
Ben cert, tota la vida m'acompanyen
la teva bondat i el teu amor.
I viuré anys i més anys
a la casa del Senyor.
Luter amb aquella sobrietat que glaça l'ànima el va traduir d'aquesta manera :
Der Herr ist mein Hirte, mir wird nichts mangeln
Er weidet mich auf einer grünen Aue und führet mich zum frischen Wasser
Er erquicket meine Seele. Er führet mich auf rechter Straße um seines Namens willen
Und ob ich schon wanderte im finstern Tal, fürchte ich kein Unglück; denn du bist bei mir, dein Stecken und Stab trösten mich
Du bereitest vor mir einen Tisch im Angesicht meiner Feinde
Du salbest mein Haupt mit Öl und schenkest mir voll ein
Gutes und Barmherzigkeit werden mir folgen mein Leben lang, und ich werde bleiben im Hause des Herrn immerdar
En ambdós casos hom hi troba a faltar—potser va ser un vel·leitat del poeta de Corella?—aquella exclamació : «ço es clar e precios»
Amb la qual cosa ens assabentem que algú, malgrat tot, alguna vegada tingué alguna cosa clara, algú alguna vegada, malgrat tot, va veure alguna cosa preciosa
Gràcies Miguel !
Gràcies!, Santi per aquest text (que consola) dedicat al meu germà Miquel que va morir de manera sobtada quan dormia el dia 10 d'agost.
Ell patia una malaltia mental que a vegades li donava molt neguit. Ara, per fi, ja pot reposar "en prats deliciosos, vora l'aigua".
Recordem d'ell el seu somriure i la seva mort ens ajuda a superar les pors. Gràcies!,Miquel.
Jordi
El dia 2 parlaves de l'excursió a Certescan i ens arribava notícia de dos germans teus: Jaume i Josep. Ara el Miquel. Ho sentim, Jordi, i preguem per tots vosaltres que, ben segur, esteu més junts que mai.
"Superar les pors". Ja hem tornat de Pineta i allí, de nit, és fàcil sentir pors. Jo diria que moltes vegades no es poden superar les pors, sinó tan sols travessar-les, i ni tan sols amb fe sinó amb tota la desprotecció de saber que hi ha la fe encara que no es vegi enlloc.
Amb la Isabel tenim la idea -potser és una altra vulgaritat d'aquelles que es diuen- que quan una persona mor, quan Déu nostre Senyor se l'endu amb ell, ho fa en el millor moment del seu procés vital, que sovint no coincideix amb la nostra apreciació. El moment que tenia aquella persona més a prop seu..
Una abraçada
M´ha agradat la idea de travessar les pors. Hom te una idea precisa del que es el perill i el que es la por. En el 1er es potr actuar, demanar auxili, lluitar, la por només es pot confiar en travessar-la, que passi, mantenintse lo mes ferm possible, crec.
Se suposa que qui te el do de donar i prendre la vida, sempre, ni que no sigui, ho fará en el moment mes adequat? privil.legi de la fe.
Jo no el coneixia però si que procurat imaginar un somriure i he sentit pau.
Publica un comentari a l'entrada