(un altre text per "consolar-nos", si és el cas -segons sembla ser que ho és- de que el Santi no té oportunitat de fer-nos arribar la il·lustració del nové dia de Nadal. Que és com dir: una "recompensa" a un altre petit "holocaust")
El paradís — sota les seves màscares amoroses, cosmològiques, històriques, religioses — comporta abandonar tota possessió i, una de les expressions sense dubte més fortes es troba en el cant catorze d'un poema: «Amb tot el meu amor m’ofereixo en holocaust». La recompensa de la gràcia il·luminant no es fa esperar. Un sol error d’apreciació i seria el masoquisme místic, però no: el paradis en Dant és demostració i raóRao perduda de la poesia ?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada