A Pineta, quan entres al riu, l'aigua que baixa de les muntanyes, que són allà mateix, és molt freda i et fa mal als peus. Pots comptar fins a deu o fins a vint, però ben aviat has de sortir amb un mal intens que, a mi, em fa sentir la realitat del patiment, nítid i dur com les pedres del riu, abans i per sobre de qualsevol pensament. Al cap d'una estona pots tornar a entrar-hi i anar-te aclimatant. Primer mig minut, després un minut, i al final, quan has entrat i sortit unes quantes vegades, ja no fa mal. Qui sap si en les malalties doloroses --ara ja puc pensar-- arriba un moment en que la sensibilitat es va acomodant al problema i fins i tot pot gaudir-ne com es gaudeix d'una passejada riu amunt i riu avall..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada