Que gran que et veus, Mònica. I tu, Xevi, que jove. Les fustes una feinada. Em recorda el violí del Nasi. Molta paciència, no? Jo ja ho hauria engegat a rodar.
Ara acabem d'acabar la feina del taller i demà, després de la visita a l'uròleg del Mingu (que encara no ha tret la pedra), provablement marxarem a Pineta. Anirem amb la Montse i el Roman i els seus fills; aquesta vegada no anirem amb tenda, ens estarem a una borda que hi ha molt a prop del lloc d'on soliem acampar.
1 comentari:
Que gran que et veus, Mònica. I tu, Xevi, que jove. Les fustes una feinada. Em recorda el violí del Nasi. Molta paciència, no? Jo ja ho hauria engegat a rodar.
Ara acabem d'acabar la feina del taller i demà, després de la visita a l'uròleg del Mingu (que encara no ha tret la pedra), provablement marxarem a Pineta. Anirem amb la Montse i el Roman i els seus fills; aquesta vegada no anirem amb tenda, ens estarem a una borda que hi ha molt a prop del lloc d'on soliem acampar.
Publica un comentari a l'entrada