dissabte, 9 d’agost del 2008

la lluna a la teulada

TEASER

Aquest és un dibuix del Cat Stevens. És en un conte tot fet de dibuixos que tenim a casa. Explica una història senzilla que és la que donava nom a l'àlbum "Teaser and the Firecat", el primer que vem conèixer del Cat Stevens. El llibre ens el van portar, com si fos un tresor, el Manel i la Clara, d'un viatge que van fer a Anglaterra; el Cat Stevens i el seu disc ens el van portar els cosins Arqué una tarda, a Manresa. Tan sols començar a sentir la primera cançó, aquella tant curteta, "The Wind", que començava dient "I listen to the wind, to the wind of my soul..", ja ens va deixar enamorats.

De la mateixa manera com la Maite i la Montse ens van portar el Cat Stevens, el Nasi ens va portar la Carole King, el Bob Dylan, el James Tylor.. I el Santi ens havia portat el Tigre de Tracy amb el William Saroyan al seu costat, l'avi Quim, el Marsupilami pintat a la vespa.. I el Pere i el Pitu el Georges Moustaki, el Paco Ibáñez.. I el Xevi Simon i Garfunkel, el John Denver.. La MªCarme el Van Gogh, el Chagall..

Tantes coses bones.. Una desfilada llarga llarga com la del "Benvinguts, passeu, passeu.." (de l'Oriol). Sí senyor, cada un de nosaltres ho pot dir allò de "casa meva és casa vostra". I com l'Hotel Califòrnia del Josep Maria, casa vostra és casa meva. A tots en l'han fet, la casa, i ens l'han anat omplint de regals que ens han caigut com la lluna a la teulada del dibuix o com el vaixell carregat vingut de l'Habana per a la Marta.

I van naixent noves cançons com les del Carles i el Francesc, com les carbasses de la Mima, que arriben per força cada estiu i no es poden amagar.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Mingu, és bonic aquest escrit i una paràbola del que és la vida.
Gràcies a tots per tants regals com rebem!
També hi notem un punt de nostàlgia, per les coses passades... o som nosaltres els que la hi posem?

Jordi i Imma

Xavier Manubens ha dit...

M'agraden aquestes pincellades..un pel nostálgiques com diuen Jordi i Mima pero plenes d'agraïment per aquells objectes rebuts i que en si mateixos no valen res pero si la carrega emocional que porten.
Endevant !!!!!!
Xevi

Mingu Manubens Bertran ha dit...

Gràcies, Jordi, Imma.

A veure si ho sé dir. Un punt de nostàlgia, sí. Tinc, per exemple, la gran sort de poder escoltar aquelles cançons les estones que estem al taller i en gaudeixo perquè són boniques i pels records que porten enganxats. Parlava del que hem rebut i em fixava en les cançons, els llibres, les pintures.. però sense dir-ho també em referia a –-perdoneu si sempre vaig a parar al mateix lloc-- “les altres” coses rebudes, aquelles que, a mesura que passa el temps, tot i portar menys càrrega de "sentiment", et vas adonant que són més importants. Els Beatles, per exemple, es van descolorint sense poder fer-hi res, mentre que les coses de l'esperit, la pregària (aquells rosaris massa llargs de l'avi), la Presència que dóna sentit.. aquestes són les que de veritat van agafant relleu i perduren.

I és cert que hi havia un altre punt de nostàlgia, aquest més recent, que potser és el que haveu notat: si tot aquell intercanvi, antic ja, va portar-nos tanta cosa bona i, poc o molt, amb el nostre blog el vem saber recuperar i fer créixer, ¿què no ens estarem perdent quan ara ens amaguem o ens “refugiem” o no trobem temps per a fer un comentari, o per posar en comú un descobriment --intranscendent o banal, si voleu--, més sabent que SEMPRE és ben rebut i que ens enriqueix com ens havia enriquit conèixer un bon cantant o el tigre de Tracy?

Mingu Manubens Bertran ha dit...

I gràcies, Xevi. Que al "penjar" aquest últim rotllo m'he trobat les teves paraules (que ajuden a desmentir el meu lament d'indi patagònic :)

Anònim ha dit...

Doncs no, no està tot dit ni desmentit encara. Com es demostra al blog, Cat Stevens va copiar la idea a en Pere Manubens. La idea, en Pere, molt abans que el Cat la va expressar a "Pianobarco per en Xevi". Una hèlix incrustada a un teclat, bona idea va pensar en Cat i va dibuixar la caseta i va fer-ne una cançó. La gran economia de la imatge del Pere rau en què no li cal ni cap cançó : ella, tota sola, ja sona. Al Cat encara li queda molt per aprendre d'en Pere...

Ah ! I pels qui en feu : bones vacances !