Estimadíssims cosins cosines s'apropa l'estiu !!! :
Quan ahir per la tarda, tornàvem de l'Ametlla amb l'Adrià, eren les 18:30 h aprox, i trobant-nos en el punt quilomètric del pont de Ripollet a Cerdanyola, allà on la carretera s'enlaira pel pas de la C-58, es trabava una "formació nuvòlica" estranya tot mirant en la direcció cap a Montserrat; doncs des d'aquell punt estant, la llera del riu Ripoll, al pas per les terres del vallès occidental, permet un recorregut visual, on la serralada litoral i la serralada prelitoral sembla que es toquin, encara que no podem veure la conca del Bages, que està més enllà d'aquestes muntanyes montserratines.
Aquell núvol amb poca fesomia astronòmica va cridar l'atenció de l'Adria que té un ull fotogràfic molt sensible però mancat, -oh que jove Adrià encara disset anys !!!!!- de la cultura mediterrània d'incendis i va verbalitzar : ostres quina llum més estranya perquè el núvol tapava el sol, a una hora inusual, a les portes d'un solstici d'estiu; estiu que diuen que serà tan sec com aquesta primavera en la que encara estem.
Encara ningú , fins avui aquest matí, des de la ràdio,-notícia que m'ha fet pensar en la Dolors que viu a Navarcles, una professora filla única i mimada d'allò més i que té uns ulls blaus preciosos- m'havia certificat que aquell núvol estrany era un incendi........ però li vaig contestar -ahir- a l'Adrià : aquest núvol no és fet de núvol és fet de fum. Després quan "en sortint" del cotxe ens disposàvem a entrar a casa vaig poder certificar, per l'olor, que s'havia cremat fusta, i em preguntava i visualitzava,.dues accions alhora : quantes mojades de terra i de bosc cremades ?? pito-pito-colorito- i se'm feia present la imatge d'un bosc cremat uns set dies després de la seva destrucció.
Gràcies M.Carme per la imatge. Ho sento no vaig pensar en que tu -tampoc en vosaltres Mingu- que des de Manresa també podieu veure aquest incendi. Com ahir tampoc vaig pensar en la Dolors. Perquè ahir no tenia la certesa fiable del lloc de l'incendi, que la informació periodística avui m'ha precisat.Informació periodística que si vull o -encara que no vulgui- podré saber o sabré.
AHIR-AVUI-DEMÀ...sempre ens movem amb aquesta variable sobre el temps, i jo afegeixo per a la tertúlia : AQUÍ-ALLÀ-MÉS ENLLÀ, una varible geogràfica....vinga jardiners !!! qui s'anima !!!!
MORALEJA :
Quan un té ganes d'expressar quelcom, pot "pintar" -léase describir- qualsevol cosa vista, perquè els altres puguin estar en els mateixos llocs de l'escena. Ja sé que mai serà el mateix. Això és la representació.
També recordeu, per sempre, estimats quin és el nostre lema, no ?? : jardiners del nostre jardí, reguem-lo amb rostre amable sota la Pau de Sant Pau. Santi oi que era així o m'equivoco ????
Bueno us deixo que avui ja m'he trencat el coco, però molt i molt !!!!!!! ara no sé si m'en queda gaire de matèria gris, i de fet, només el dia acaba de començar.....
La Maite sempre està a la lluna de València.
Petons
Maite
4 comentaris:
Cap aquesta hora pujava des del carrer de Casp cap al Carmel (via Plaça JoanicdelesAcàcies-Escorial) i el núvol atenuava una mica el sol. Quan vaig arribar-hi vaig veure de quina mena de nuvol es tractava i també vaig pensar en "els de la banda de Manresa".
Pel que fa a allò del "rostre amable" també es podria dir d'aquesta manera: "Alegreu-vos; repeteixo: a-le-greu-vos". Són paraules (consignes?) de sant Pau (però no el de la Guàrdia sinó el de Tars, a no ser que siguin el mateix)
Pel que fa a l'Ametlla, tot i que no sigui un tema geogràficament descriptible, ¿oi que un dia ens parlaràs de les insuperables paelles que fa l'Ignasi?
...caram, potser que preparem una trovada paellera, no sabía que el Nasi apart de moltes d´altres habil.litats sabés fer paelles.Se d´una flor d´un jardi del món, que també les fa molt bones.
Imagina't si arriven lluny les coses que ara. tot just. ets a Zahara de los Atunes. Fins aquí arriba, sino el foc,el fum. I les paraules, i la olor.....
Hola Maite i cia. Jo si que no penso trencar-me la closca, es el meu dia (mig dia)lliure i no estic per a grans profunditats.
Dol que es cremin els arbres, que el cel es modifiqui per fenòmens que no haurien de passar, i això es igual a tot arreu entre la gent que viu en un contacte directe amb els elements que ens son primaris.
La lluna es quasi plena i fa un llevant de ..... Es un vent sec i que arrissa la mar (aquí el ponent porta pluja), es comença a sentir lo que desde sempre n´han anomenat "la caló", aquestes
hores en les que no es pot fer res mes digne que la migdiada. I a l´hora de la migdiada et llegeixo, i t´escric, i si el Bages está
en flames, a Cadis el sol no perdona ni als insectes...
Pere
Gràcies Pere,
Recordo haver llegit una novela de la Soledad Grandes "Tiempos ( o aires)
difíciles" que precisament estava ambientada a la zona de Cadis i parla de
la presència dels vents de llevant i ponent en aquesta zona. Els vents no
eren els protagonistes de la novela però són referents d 'unes relacions
amb l'entron molt especials perque creen sentiments i estats d'ànims i
maneres d'anar pel carrer, i avisen de que algo s'esdevindrà.
Zahara de los Atunes com és ??? és un poble de la ruta de los pueblos
blancos de Andalucía ? Tin una amiga de Bornos, una altra de Arcos de la
Frontera i, la Gertru és de .....???? por ahí.
Doncs per algo digne, ja fas un gran esforç en escriure amb tanta "caló"
Jozu !!
Ja explicaràs més coses, eh ???
MAITE.
Publica un comentari a l'entrada