Quan fem el III Congrés de Cosins, una de les conclusions del grup de treball de la Maria Carme que es va comprometre a donar resposta a la filosòfica pregunta de “què és allò de què es tracta” si “no-és-això-companys-no-és-això”, un punt de la ponència versarà sobre:
Doncs vinga jardiners del nostre jardí, reguem-lo amb rostre amable, ja que es presentarà com un universal positiu aplicable a tots els jardins a-jar-di-na-bles (que es deixin ajardinar, que vulguin, que desitgin ser ajardinats) d’aquest món.
Un altre punt que parlarà en favor d’aquest “allò-que-es-tracta” serà el fet de ser afortunats i de poder enlairar-nos. L’elevació, la levitació es presentaran com aspectes importants a desenvolupar.
Un tercer punt aprofundirà el fet de reconèixer el coratge (alguns en diuen entusiasme) que cal per aquest tipus d’elevacions i de tots i cada un dels reconets on es guarden aquestes coses i es farà una exposició exhaustiva (aquí el llenguatge serà més poètic que filosòfic) dels follets que d’això tenen cura i que també procuren que això surti en el moment adequat
1 comentari:
Aquest text ens el va enviar el Santi després que uns quants de nosaltres -la Maite, la Maria Carme, ell mateix..- intercanviessin uns quants pensaments molt elevats. Si no m'equivoco, la cosa ve començar amb un cirerer (mentre uns parlaven de cirerers, altres hi érem al cirerer). I crec que va ser la Maite qui va parlar de jardins.
Publica un comentari a l'entrada