dilluns, 27 de juny del 2005

Pins joves



El dia de sant Joan vem anar a passejar per la serra de Castelltallat, una zona a la que no havíem anat des de feia deu o dotze anys, justament quan van cremar els boscos d'allí.

Sí que és una desgràcia que cremin els boscos. Però fixeu-vos com es renova, al cap d'uns anys, el paisatge. D'uns boscos vells i secs a més no poder, en reneixen pins joves i tendres que fan goig de veure.



Jo no veig per enlloc arbres que es morin de vells. No serà aquest, fins a cert punt, el procés natural de renovació dels boscos? Aquesta era la possibilitat que suggeria un estudi que vaig llegir fa temps al Scientific American.

Potser direu:
"-I quan no hi ha la mà de l'home?.."
-També quan no hi ha la mà de l'home els llamps "es cuiden" de provocar focs devastadors que ningú es cuida d'apagar.

1 comentari:

Carme ha dit...

la naturalesa ès SÀVIA!!
i per alló de MARE NATURA!!