dijous, 9 de febrer del 2006

que os diem?

Hola bona nit, ja hem sopat, hi ha una lluna fant[astica. us portem al cor. Es cert, que amb imatges no imopossible expressar tot el que es viu. per[o segueixo pensant amb la una formula per a fer-ho. I sabeu quina es la una de les maneres : insistir en que espai i temps no son sincronics segons els diferents paisos del mon. al Marroc, em semblava retornar a l' edat mitjana , aqui no hi ha edtat mitjana.....es un mon cultural diferent al nostre.....ho seguire intentant, hi ha formules.....perque, sense poder-hi estar, hi esteu...esclar que si....ja ens han picat els mosquits.....mengem arros per un tubo, i existeix el color : india. pero molts topics d ela India circulen per el mon, intentarem trencar-los per sentir que la el temps de la India ara no es massa diferent al nostre...malgrat les moltes diferencies. la miseria es miseria, pero l'alegria es alegria....i doncs tal com raja m;acomiado de vosaltres perque estem d'estarnquis....
petons..maite...

Que be.. aquestes dominen aixo del blog i puc enviar-vos una abrasada (amb c trencada no que no enb te aquest teclat).... ja han arrivat i crec que ja descansades tenen els ull oberts per tot lo que la India els volgui mostrar... que es molt .....petons. Xevi

8 comentaris:

Carme ha dit...

no os cregueu que aix'o es la india! aixo es EGIPTA!!!!!!!!!!!
PETonetS!!!!!!

Pere Manubens ha dit...

Un pensament, "la miseria es miseia, peró la alegria es alegria",i per els xevis, un petonet.

Anònim ha dit...

Si es menja molt arroç la Carme deu estar com a casa.......

Pere Manubens ha dit...

Vols dir que serán diacronics, o anacronics. que en
santi fagi servir el diccionari, i tú envia mes coses, cróniques

Anònim ha dit...

Em quedo amb això que dieu del cor (la butxaca!). Això se sent. Es nota. Jo, per exemple, en "mis vejeces", estic fent el millor viatge a l'Índia (¿dieu que Índia, en indi, es pronuncia e-gip-ta?) que mai no hauria pogut imaginar... a més, des d'una cadira !

Gràcies.

No: Moltes Gràcies !

Pere Manubens ha dit...

santi, la teva poesia m´agradaria entendrela un dia. imagino que això significa molta butxaca perque el teu pensament no es simple, es profund, t´asseguro que si mai -que no ho crec- hem compro una americana, lo primer que miraré es que tingui una bona butxaca esquerra, i, a tu et sembla que podria valer la dreta,del darrera,la mes obvia per els dretans, de un pantaló texa? (lo del cul no es cap judici)(ni proposicio).Gràcies. Moltissimes gràcies.

Pere Manubens ha dit...

Si m´he equivocat, tampoc importa, això ja está suficientment barrejat com per que nomes pugui ser feliç(la c que reivindicava en xevi)

Pere Manubens ha dit...

Lo dels ulls oberts, es molt bonic, entre d´altres coses perque tú els vas saber obrir i ens els has obert. A més, amb una humilitat preciosa, que enamora (ho sento, no m´ho podía callar, com diu en Mingu del seu fill i companya)