dijous, 23 de febrer del 2006

Quines històries ens portaran?

just-so


Avui el Joan farà campana. Vindrà amb nosaltres a buscar a la Maite i la MªCarme a l'aeroport. Amb la diferència horària, no tenim del tot clar si arribaran cap allà les set del matí o a un quart d'una del migdia. Per si de cas hem quedat que quan arribin a París faran una trucada.

Diuen que venen carregades d'històries meravelloses per explicar. Ja li feia falta al blog, que se'ns estava quedant mig pansit..

Visca !!!

4 comentaris:

Santi Pau ha dit...

Ja veus, Mingu: un escarabat com els de Montblanc i una platja com les del Garraf...

Ja m'explicaràs !

Vols dir que van arribar-hi a anar ?

De moment en aquesta il·lustració que has triat —preciosa— hi ha, de llarg, històries molt més meravelloses

Mingu Manubens Bertran ha dit...

-

Anònim ha dit...

Quan he vist Sí, he pensat en Si: If

Si pots conservar el seny en mig de la follia
dels altres que malparlen i dubten del teu seny,
si la fe en tu mateix et fa de companyia
i no escoltes ni atures l'onada que t'empeny.

Si vesteixes les hores amb color d'esperança
i a l'odi i a la mentida respons amb cor lleial,
si somnies i el somni pots deixar sens recança
si penses i el que penses no et serveix de dogal.

Si el triomf i el desastre els fas igual mesura
i si pots esguardar-los amb el mateix cop d'ull,
si no et mous quan la teva paraula es desfigura
i per aprofitar-la un altre la recull.

Si pots damunt la teva riquesa trossejada
refer amb les teves eines, riquesa de mes preu,
si de la covardia pots esquivar l'unglada
i el cor no se't fa enrera jugant a cara o creu.

I si perds i comences mes jove l'escomesa
lluitant amb ales fresques i cor agosarat,
que quan la carn se't torni rebuig i mesquinesa
encara la revifi la teva voluntat!.

Si el conviure amb el poble la virtut no et fonia
ni amb el tracte amb els reis pers el sentit comú,
si ni amics ni enemics no et roben l'alegria
i sap el qui et conegui que es pot fer de tu.

Si els seixanta segons del minut implacable
per tu son bells i purs i vius com una flor,
no sols et faràs l'amo de la terra admirable
fill meu, seràs un home! Un home de debò!

Rudyard Kipling

Em sembla que la versió és de Josep Carner

Anònim ha dit...

HAS ESCRIT DE MEMÒRIA? FANTÁSTIC. FABULÓS POEMA.