_____________________________________
Wolfgang Amadeus Mozart, vingut directament de Viena, va voler fer la preestrena de «La Flauta Màgica» a Vilabertran, en agraïment al poble que li havia fet donació de la cançó que, de fet, esdevingué el leitmotiv de l’òpera
Es tracta del famós «Contrapàs de Vilabertran» l’origen del qual es perd en la pregonesa dels temps i que els cavallers del castell (el famós castell de Vilabertran) havien sabut mantenir de generació en generació
Hom parla que en les batalles i en les guerres els havia servit per amansir exèrcits sencers
També s’explica que, en cas de conflicte greu al poble, aquests cavallers es passaven la nit cantant la cançó fins que una brisa suau es desplegava poble avall i tots els contrincants s’adormien pacíficament
També Joan Amades, al seu "Costumari" (vol XI) parla de les altes virtuts curatives que té aquesta cançó
Tots aquells que estiguin interessats a sentir la melodia, tan sols han de fer clic a les lletres de sota:
CONTRAPÀS DE VILABERTRAN
9 comentaris:
De dintre d'una poma
l'erugueta mira enfora,
allà dins té cinc cambretes
perqué la casa és gran.
A dins de cada cambra
hi ha quedat una llavor
totes dormen i somnien
i passen la tardor.
El seu son és un bell somni
perqué pensen que més tard
la petita llavoreta
un gran pomer serà!!
..i el picarolet ?
Explica el meu avi que, quan era jove, per ballar el Contrapas, els nois es posaven unes genolleres farcides de picarols (Glöckchen) cosits
Pot ser que sigui un d'aquests picarols ?
aquest picarolet te mes pinta de ser de l'india que no d'aquí!
Com es nota que mai no has estat a Vilabertran ni has vist ballar mai el Contrapàs
Jo els reconec desseguida, aquests picarols !
sabia que picar-ies!
A Rasquera diuen, de una manea bastan mes planea e insolent : hostia, si just aixo es el que fem cada any a la festa de l´ermita!, cadascun paga un euro, es fot el caldo comunitari-que está de conya- i picarola tota la tarda fins que les pomeses de la nit el fan callar (o parlar a cau d´orella)
.
Das klinget so herrlich
Das klinget so schön
Larala la la larala
Nie hab' ich so etwas
Gehört und geseh'n!
Larala la la larala
Sonen cordialment
sonen bellissimament
Larala la la larala
Mai, res semblant,
no ho havia sentit ni vist
Larala la la larala
Aquestes són les misterioses paraules geroglífiques que els arqueòlegs estan mirant de desxifrar (apunten la teoria que era un llenguatge d'iniciats que només els del castell coneixien)
i segueix:
Könnte jeder brave Mann
Solche Glöckchen finden
Seine Feinde würden dann
Ohne Mühe schwinden
Und er lebte ohne sie
In der besten Harmonie!
Nur der Freundschaft Harmonie
Mildert die Beschwerden
Ohne diese Sympathie
Ist kein Glück auf Erden
Si els homes honestos
tinguessin campanetes com aquestes
tots els enemics
desapareixerien sense esforç
i podríem viure
en la millor de les armonies.
Únicament l'armonia
de l'amistat allleuja les penes.
Sense aquesta simpatia
no hi ha felicitat a la Terra
misterioses—impenetrables—paraules que els quinze cavallers, en els sopars del lluna plena del més de maig, entonaven amb una copa de MaCallans a la mà i la remor de les seves veus baixava suaument fins al poble en forma de rosada
Gràcies !
Publica un comentari a l'entrada