Aquest dilluns al matí, a la MªCarme i al Xevi els va passar una cosa semblant al que li va passar al Hörbe, el del gran barret:
«Quin dia més bonic ! -va pensar en Hörbe-. Gairebé massa bonic per a tancar-me a casa i fer melmelada..
Tot just ho acabava de pensar, que allà lluny un ocell començà a cantar tan alegre i lleuger d'esperit, que semblava cridar a en Hörbe:
"Tens raó, follet ! Avui no és dia per a fer melmelada de gerd; és un dia per a anar a donar un volt !"
"I per què no? -va pensar en Hörbe- (i la Mª Carme i el Xevi), La melmelada de gerd pot ben esperar-se fins demà, fet i fet..»
I se'n van anar tots dos a veure al Pere..
Van anar a casa seva i van menjar plegats i va ser un dia fabulós, tal com es pot veure a la fotu
3 comentaris:
El molt acollidor arc (o el volt, o la volta) que també molt us agermana en aquesta fotografia
L'arc que tanca i obra
Que us obra
Un, per uns moments, en veure-us, ha pensat que podia entrar sigilosament i saludar-vos i tornar al despatx com si no hagués passat res, i continuar la seva baralla amb els elements (en concret: la impressora)
I, acollidora, també, la seva veu i el seu esperit quan mentre dinàven vaig poder parlar amb cadascun d'ells. I planava un sentiment de ser una part del tot. Un tot ben representat. Un tot manubens-bertran.
....no sé com dir el que em costa pronunciar.....
Quan estem davant "allò-que-costa-de-dir" molt probablement estem també molt apropet d'allò que, en veritat, es tracta de debò, en les nostres vides...
...puix és "poèticament que habita l'home" i és poeta qui...
...qui està dempeus davant d'això tant-acollidor-i-que-tant-costa-de-dir, qui, dret al seu davant li busca paraules, llenguatge:
Moltes gràcies Xevi !
T'hi deixes caure poquet per aquests jardins, però quan ho fas... "tombes"...!
Publica un comentari a l'entrada