Un amable arxiver que ha tingut accés a l'estudi que el departament de la Sorbona va efectuar arran de la implantació de la pedra amb la inscripció "Al Poema Desconegut" ens diu el següent:
"El rector de la parròquia de sant Joaquim, aleshores era mossèn Escó. Sembla que el va fer rumiar molt el fet de veure l'èxit que poèticament va tenir aquest monolit amb aquesta inscripció i, un dia, després d'haver celebrat cinc misses seguides, sembla que la ingestió de tant vi, li va donar forces per fer allò que de temps volia fer.
"Era de nit quan, obrint-se pas entre les nombroses cintes que hi havia arreu, va trobar un llogarret on els arqueòlegs encara no havien arribat. Va seure, va buscar una pedra que no estigués inventariada i es va passar la nit picant amb el martell i l'escarpa.
"Amb les primeres llums del dia, es va aixecar, va encendre un cigarret i va contemplar l'obra de la nit
"A la pedra, amb una caligrafia molt elegant (de jove havia estat grafista) hi havia escrit això:
"Al Déu desconegut"
"Sembla que els resultats van ser espectaculars i, poc a poc, l'església es va anar omplint de més fidels que (cito textualment) "volien conèixer qui era aquest Déu desconegut"
L'amable arxiver acaba el seu relat explicant que els resultats no eren tant sols quant a nombre de gent sinó que eren d'una gran sabiesa personal que adquirien tots els qui amb aquesta actitud s'atansaven al temple, i per demostrar-ho s'exten en un interessantíssim treball de camp efectuat arran de la primera pentecosta després de la implantació d'aquest nou monolit a Vilabertran de les Cintes
2 comentaris:
(al Mingu, en agraïment per una imatge preciosa))
Perdoneu que copiï aquí el text sencer al que fa referència la inscripció que va fer mossèn Escó a la pedra. Val la pena. Gràcies, Santi !
«Mentre Pau els esperava a Atenes, s'indignava de veure la ciutat plena d'ídols. A la sinagoga s'adreçava als jueus i als qui adoraven l'únic Déu, i a la plaça de la ciutat parlava cada dia amb els qui hi trobava. També alguns filòsofs epicuris i estoics conversaven amb ell. Alguns es preguntaven:
--Què deu voler dir aquest xerraire?
D'altres deien:
--Sembla un predicador de divinitats estrangeres.
Parlaven així perquè Pau els anunciava Jesús i la resurrecció. Llavors se l'endugueren amb ells i el van portar a l'Areòpag tot dient-li:
--Podríem saber què és aquesta doctrina nova que tu ensenyes? Ens fas sentir coses que ens resulten estranyes, i voldríem saber què vol dir tot això.
Cal tenir present que tots els atenesos, com també els estrangers residents a la ciutat, en res no passaven el temps més de gust que contant o escoltant novetats.
Pau, dret al mig de l'Areòpag, va parlar així:
--Atenesos, veig que en tot sou molt religiosos, perquè, recorrent la ciutat i contemplant els vostres llocs sagrats, fins i tot he trobat un altar que porta aquesta inscripció: "Al déu desconegut." Doncs bé, el que vosaltres adoreu sense conèixer és el que jo us anuncio. El Déu que ha fet el món i tot el que s'hi mou, Senyor com és de cel i terra, no habita en temples construïts per mans d'home ni té necessitat de cap servei dels homes, ell que a tots dóna vida, alè i tota cosa. Ell va crear d'un sol home tota la raça humana perquè habités arreu de la terra. I ha fixat uns temps precisos i els límits dels llocs on els homes han de viure, perquè cerquin Déu. De fet, potser podrien acostar-s'hi a les palpentes i trobar-lo, perquè ell no és lluny de ningú de nosaltres, ja que "en ell vivim, ens movem i som". Així ho han dit alguns dels vostres poetes: "Perquè nosaltres també som del seu llinatge." Ara bé, si som del llinatge de Déu, no hem de pensar que la divinitat sigui semblant a imatges d'or, de plata o de pedra, treballades per l'art i el talent dels homes. Així, doncs, ara Déu passa per alt els temps viscuts en la ignorància i fa saber als homes que tots i a tot arreu s'han de convertir. Ell ja té assenyalat el dia que ha de jutjar el món amb justícia per mitjà d'un home que ell mateix ha designat, i n'ha donat a tothom una prova ressuscitant-lo d'entre els morts.
Així que sentiren parlar de resurrecció dels morts, alguns es van posar a riure, i d'altres digueren:
--Sobre aquest punt ja t'escoltarem un altre dia.
Després d'això, Pau es va retirar d'enmig d'ells. Tanmateix, alguns se li van ajuntar i es convertiren a la fe. Entre ells hi havia Dionisi l'Areopagita, una dona que es deia Dàmaris i uns quants més.»
Fets dels Apòstols, XVII, 16..
Publica un comentari a l'entrada