Aquesta foto és de la cuixa de seglar que ens han donat uns caçadors del poble. Es veu que en cacen molts, perquè els boscos estan molt deixats i no tenen predadors.Ara tenim un problema: com la cuinarem?
Haurem de preparar un altre àpat festiu...
Encara sort que en una estada al Pirineu vam conèixer uns éssers molt petits anomenats “Manairons” o “Minairons” que sempre estan treballant i no es cansen mai. Quan els trobes diuen: Què farem? Què direm? I no paren.
Els direm que ens ajudin.
No els podem veure, però són tan menuts que viuen en un canonet de guardar agulles de cosir que vam trobar a l’entrada de casa Gassia, que ara és la seu de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu d'Esterri. En el canonet hi ha dues paraules: ARDNAM AROF, que suposem és el seu lema.
Gràcies a ells podem muntar mogudes com la de Nadal. Per tant els elogis que hem llegit en alguns comentaris del blog són per a ells, ja els hi farem arribar.
Des del Penedès
3 comentaris:
ardnam arof!!! un bon lema.... alguns ja hem provat aquest àpat mmmmmmmmmmmh que bo!!!! com diuen els nostres minairons (que son més mandrosos)
¡¡YNA NOB I TIFORP NOB
en raó he vist aquesta tarda un coix que pas abans no o era.......macaxum....
A casa, ens hem regirat tots els calaixos, prestatges, capses i capsetes on hi puguéssin haver canonets amb agulles de cosir, per si teniem alguns d'aquests minairons hostatjats sense saber-ho..
El que més s'hi assemblava era una capseta plana, de plàstic, amb cinc agulles de màquina de cosir i les lletres 'kurt kauf' i també un sobre petit de paper blanc i vert amb agulles de la owerlock, però que no deia arof ardnam, sinó 'singer' i prou.
De minairons, res de res..
Llàstima, tan bé que ens haguéssin anat..
No sabem si als minairons, tan enfeinats com dieu que estan, els queda temps per a perpetuar l'espècie, però si és així, aprofitant aquesta bertranada que anuncia el Santi, potser podrieu portar-nos-en uns quants exemplars en una capsa de pastilles Juanola, per exemple, i ens comprometem públicament a donar-los tot l'afecte i bon acolliment del que siguem capaços
Em sap greu, també, que ni 'regnis' ni 'truc fuak' siguin bons lemes per a res. Què hi farem..
Publica un comentari a l'entrada