Crònica andalusa

A la fotu veiem els orígens del perquè del nostre viatge a Andalusia. D'esquerra a dreta, veiem al darrera l'abuelo Antonio (l'avi Josep Bertran, com si diguéssim), la seva filla Maria (la mare de la Isabel, que a la foto em recorda la nostra filla Maria) i el seu fill Antonio. Al davant, els altres tres fills: la Carmela, el Santiago i la Luisa. Dos dels fills de la Luisa van venir el mes de setembre a veure'ns, i a nosaltres ens van entrar moltes ganes de correspondre anant a visitar-los.

Per part del pare de la Isabel també hi ha una bona colla de tiets doncs eren set germans, però entre uns i altres tan sols hem pogut visitar cinc tiets i vuit o nou cosins. Molts han mort ja.

Hem estat a Sevilla, Algecires, Ceuta, Málaga i Granada, i a més de poder estar amb ells, ens han acompanyat a veure esglésies (a la Isabel i a mi ens agrada), monuments, racons que ells coneixen millor que ningú i paisatges, doncs teníem llogada una "furgona colorà" estupenda.

A mi no m'ha agradat gens l'experiència d'anar en avió. És com anar muntat en una bomba volant. Quina aprensió. Soc poruc.

La família, podeu comptar. Ha estat tot molt bonic.

A vosaltres aquests noms no us diran res, però jo vull deixar constància de l'agraïment que els devem a un cosí que es diu Víctor i la seva germana Mariángeles, a un altre cosí que es diu Nacho i la seva germana Anamari, a la seva mare la Afriquita, a una cosina que es diu Maribel i als seus pares, Isabel i Álvaro, a una altra cosina que es diu Gema i als seus pares que es diuen Paco i Mariquita, a una tieta que es diu Luisa i a la seva filla que es diu igual, i sobretot, a uns cosins de la mare de la Isabel, els que ens van fer recórrer tooot Sevilla i ens van atiborrar de menjar, que es diuen Paco i Carmen.

També hem deixat uns àlbums fotogràfics fets amb Picasa a http://picasaweb.google.es/mingumanubens i un blog a http://deunaaotrapunta.blogspot.com

Quina pallissa..