La taula parada... « però sense el Pitu, sense l’Ignasi » vaig pensar... tot i que immediatament em vingué al cap la nadala aquella d’un de nosaltres, en la qual es parla del baf d’un nen. Doncs bé, a l’altra banda del vidre, hi vaig veure les cares del Pitu i el Nasi que, amb el dit, s’esforçaven a escriure per tots nosaltres « l a d a n »
miro des de l'exterior el pany de vidre amb aquestes paraules escrites gràcis al baf.
a l'interior hi són tots ells, en Pitu, el Nasi...
a l'exterior hi sóm tots nosaltres..
però tot podria ser al revés...els de fora podrien estar dintre, i els de dintre fora.......i fins i tot podríem estar indistintament tots, a l'interior i a l'exterior ....Això si : tots junts.
És possible imaginar un àpat en el que hem quedat d'ajuntar-nos els que encara estem "a fora", sense tenir presents -si justament ens apleguen !- els de "dins"?
"C'est pour toi que je joue, grand-pére, ce'est pour toi", com ho expressava el Moustaki
I encara més, encara.. un trosset de la felicitació que ens han enviat els de l'arxiprestat:
"Som a Nadal ! nosaltres, ens ho sembli o no, estem prenent part en l’esdeveniment que tingué lloc a Betlem, ara fa més de dos mil anys.
Som a Nadal ! Nosaltres ens reunirem a l’església, estarem al cor mateix de Nadal, al cor de la fe cristiana, i a l’empara de la fe.
Jesús naixerà en el bressol de l’altar -la taula parada !- quan celebrem l’eucaristia. Invisiblement, però realment, Jesús renaixerà, i nosaltres, que tenim la fe a flor dels ulls, restarem meravellats com els pastors de Betlem.
I amb la fe a flor de llavis, cantaren l’alegria, bo i dient-nos que la «Gloria de Deu a les altures» volem convertir-la en «Pau a la terra per als homes de bona voluntat»."
la dona que renta la vella que fila i el brau caçador que sempre vigila la noia que porta la gerra i el pa i aquell pescador que al riu va a pescar el vell que la terra remou amb catxassa i el que es veu el vi de la carabassa el del feix de llenya i aquell pastoret que va amb la catxutxa perquè té molt fred la jove mestressa que duu una gallina la del cistell d'ous i el sac de farina aquells que sonant van fent son camí el del flabiol i el del tamborí del sac de gemecs el que sempre plora i el de la simbomba que ronca tothora també els tres pastors que fan el sopar i couen les sopes i llesquen el pa
Si als qui defalleixen els he de dir que siguin valents i que no tinguin por, carai, si sóc honesta, els diré que em mirin quan això s'esdevingui, els obriré la porta. I si no puc cumplir honestament amb els meus millors desitjos i la porta no se m'obra us els reenviaré. Alguna d eles nostres portes s'obrirà.
I, això ho sé, perquè jo mateixa ho he comprovat, com Sant Tomàs.
Sant Nicolau, obriu obriu la porta Sant Nicolau, obriu , obriu, siusplau.
— Sóc molt a prop teu, em tens als llavis, em tens al cor, sóc la paraula que creus, la que proclames. Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi
13 comentaris:
Coratge, paraula !
Et consolarà el qui et crida pel teu nom
D'aquí a poc temps, molt poc temps, els boscos del Líban es tornaran un fruiterar, i el Carmel serà un gran bosc !
Alegrem-nos de que entre les mils llumetes de l'estrella d'orient moltes son:ELS NOSTRES!!!!
El desert serà un jardí
la taula parada, un oasi
La taula parada... « però sense el Pitu, sense l’Ignasi » vaig pensar... tot i que immediatament em vingué al cap la nadala aquella d’un de nosaltres, en la qual es parla del baf d’un nen.
Doncs bé, a l’altra banda del vidre, hi vaig veure les cares del Pitu i el Nasi que, amb el dit, s’esforçaven a escriure per tots nosaltres « l a d a n »
n o b l a d a n
miro des de l'exterior el pany de vidre amb aquestes paraules escrites gràcis al baf.
a l'interior hi són tots ells, en Pitu, el Nasi...
a l'exterior hi sóm tots nosaltres..
però tot podria ser al revés...els de fora podrien estar dintre, i els de dintre fora.......i fins i tot podríem estar indistintament tots, a l'interior i a l'exterior ....Això si : tots junts.
la línia del vidre del baf és molt prima.........
NO EN DUBTEU!! I SOM TOTSSSSSSSSS!! M'HO HA DIT LA MARA....
Sí, sí, més encara..
És possible imaginar un àpat en el que hem quedat d'ajuntar-nos els que encara estem "a fora", sense tenir presents -si justament ens apleguen !- els de "dins"?
"C'est pour toi que je joue, grand-pére, ce'est pour toi", com ho expressava el Moustaki
I encara més, encara.. un trosset de la felicitació que ens han enviat els de l'arxiprestat:
"Som a Nadal !
nosaltres, ens ho sembli o no,
estem prenent part en l’esdeveniment
que tingué lloc a Betlem,
ara fa més de dos mil anys.
Som a Nadal !
Nosaltres ens reunirem a l’església,
estarem al cor mateix de Nadal, al cor de la fe cristiana,
i a l’empara de la fe.
Jesús naixerà en el bressol de l’altar -la taula parada !- quan celebrem l’eucaristia.
Invisiblement, però realment, Jesús renaixerà,
i nosaltres, que tenim la fe a flor dels ulls,
restarem meravellats com els pastors de Betlem.
I amb la fe a flor de llavis, cantaren l’alegria,
bo i dient-nos que la «Gloria de Deu a les altures»
volem convertir-la en «Pau a la terra per als homes de bona voluntat»."
Una a una... han tornat !
la dona que renta
la vella que fila
i el brau caçador que sempre vigila
la noia que porta la gerra i el pa
i aquell pescador que al riu va a pescar
el vell que la terra remou amb catxassa
i el que es veu el vi de la carabassa
el del feix de llenya i aquell pastoret
que va amb la catxutxa perquè té molt fred
la jove mestressa que duu una gallina
la del cistell d'ous i el sac de farina
aquells que sonant van fent son camí
el del flabiol i el del tamborí
del sac de gemecs el que sempre plora
i el de la simbomba que ronca tothora
també els tres pastors que fan el sopar
i couen les sopes i llesquen el pa
oh... fràgils figures...
Digueu als qui defalleixen : « Sigueu valents, no tingueu por ! »
Si als qui defalleixen els he de dir que siguin valents i que no tinguin por, carai, si sóc honesta, els diré que em mirin quan això s'esdevingui, els obriré la porta. I si no puc cumplir honestament amb els meus millors desitjos i la porta no se m'obra us els reenviaré. Alguna d eles nostres portes s'obrirà.
I, això ho sé, perquè jo mateixa ho he comprovat, com Sant Tomàs.
Sant Nicolau, obriu obriu la porta
Sant Nicolau, obriu , obriu, siusplau.
— Sóc molt a prop teu, em tens als llavis, em tens al cor, sóc la paraula que creus, la que proclames. Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi
Publica un comentari a l'entrada