Això de « li van posar ... » m'ha fet pensar en un de nosaltres de qui fa temps que no en sentim la veu
El més probable sigui allò que diuen els francesos : « pas de nouvelles, bonnes nouvelles »
O, com dèiem no sé on ni quan, que el quart verb que la tradició ens demana que conjuguem és el de callar ( saber, poder, gosar ... )
I, si deia que això de « li van posar el nom de ... » m'ha fet pensar amb en Pere, és perquè el nom que a ell li van posar, té una de les etimologies més heavy ( més potent, més forta ) de tots nosaltres quinze : pedra !
També l'Imma, ahir, quan ens va venir a buscar a l'estació de Sant Sadurní, les seves primeres paraules van ser per ell : « L'altre dia vaig parlar amb en Pere »
Potser m'estic enrotllant massa però, ni que sigui de passada i sense comprometre'm a no fer-ho amb més extensió, sóc conscient que amb la paraula « elogi » no arribo ni a la sola de la sabata per explicar les meravelles del dia d'ahir
Quedeu tots amenaçats : properament seguirà un « elogi del caldo » seguit de l'« elogi de l'ànec » seguit d'un « elogi dels vins » seguit d'un « elogi de la vista » seguit d'un « elogi del dia » ja que, segons que ens va dir la Caterina a cau d'orella, sembla que el dia, el magnífic dia, meteorològicament parlant, també el van escollir l'Imma i en Jordi. Diu que això ho fa la gent del Pla: van al súper i diuen : « posim un dia com aquest » i la dependenta sempre els pregunta : « els l'embolico ? » i ells: « no cal, ens l'enduem posat »
Sembla que van triar, doncs, un dia magnífic : el dia de Nadal
M'agrada que em facis aquesta pregunta, Maria Carme
Quan ho escrivia em recordava d'allò que un dia em vas explicar de Santpedor
Diuen que a Santpedor, abans, la gent anava al colmado i encara feia més que els del Pla : demanava els "dies" ( meteorològicament parlant, és clar ) per unces. Deien : — Posi'm tres unces d'aquest, dues d'aquell, mitja del més car i tres quarts de l'altre. D'aquesta manera, de vegades, feien els seus dies ( com qui fa un caldo saborós amb la barreja adequada ) i n'obtenien dies que alhora eren Nadal, Sant Joan, Pasqua i la festa de la Mare de Déu
Però m'he desviat del tema
La pregunta a la què em referia en començar, efectivament, era la de saber si l'Imma i en Jordi hauran resistit a allò que les dones en dieu la depressió post-part
4 comentaris:
Això de « li van posar ... » m'ha fet pensar en un de nosaltres de qui fa temps que no en sentim la veu
El més probable sigui allò que diuen els francesos : « pas de nouvelles, bonnes nouvelles »
O, com dèiem no sé on ni quan, que el quart verb que la tradició ens demana que conjuguem és el de callar ( saber, poder, gosar ... )
I, si deia que això de « li van posar el nom de ... » m'ha fet pensar amb en Pere, és perquè el nom que a ell li van posar, té una de les etimologies més heavy ( més potent, més forta ) de tots nosaltres quinze : pedra !
També l'Imma, ahir, quan ens va venir a buscar a l'estació de Sant Sadurní, les seves primeres paraules van ser per ell : « L'altre dia vaig parlar amb en Pere »
Potser m'estic enrotllant massa però, ni que sigui de passada i sense comprometre'm a no fer-ho amb més extensió, sóc conscient que amb la paraula « elogi » no arribo ni a la sola de la sabata per explicar les meravelles del dia d'ahir
Quedeu tots amenaçats : properament seguirà un « elogi del caldo » seguit de l'« elogi de l'ànec » seguit d'un « elogi dels vins » seguit d'un « elogi de la vista » seguit d'un « elogi del dia » ja que, segons que ens va dir la Caterina a cau d'orella, sembla que el dia, el magnífic dia, meteorològicament parlant, també el van escollir l'Imma i en Jordi. Diu que això ho fa la gent del Pla: van al súper i diuen : « posim un dia com aquest » i la dependenta sempre els pregunta : « els l'embolico ? » i ells: « no cal, ens l'enduem posat »
Sembla que van triar, doncs, un dia magnífic : el dia de Nadal
MOLT BE SANTIIIII!!!
XOCALA!!!!!!!!!!
PETONETS!
M'agrada que em facis aquesta pregunta, Maria Carme
Quan ho escrivia em recordava d'allò que un dia em vas explicar de Santpedor
Diuen que a Santpedor, abans, la gent anava al colmado i encara feia més que els del Pla : demanava els "dies" ( meteorològicament parlant, és clar ) per unces. Deien : — Posi'm tres unces d'aquest, dues d'aquell, mitja del més car i tres quarts de l'altre. D'aquesta manera, de vegades, feien els seus dies ( com qui fa un caldo saborós amb la barreja adequada ) i n'obtenien dies que alhora eren Nadal, Sant Joan, Pasqua i la festa de la Mare de Déu
Però m'he desviat del tema
La pregunta a la què em referia en començar, efectivament, era la de saber si l'Imma i en Jordi hauran resistit a allò que les dones en dieu la depressió post-part
Quina moguda ... No t'ho pots ni imaginar
Jo m'ho imagino, Santi.
Puc imaginar la moguda. De tots els elogis em quedo amb el més dels inimaginables "l'elogi del dia".......
Jajajajjaja dia de Nadal a la carta meteorològica......
Va ser un dia esplèndit...
Publica un comentari a l'entrada