un campanar..

..diria jo, és el lloc més destacat, que avisa de l'església des de lluny, i que va ser alçat per tenir dins les campanes que se sentien tot al voltant quan tocaven les hores de pregària -com el d'allà lluny en el quadre Millet- , dels batejos i enterraments, de les festes i de les hores. (Si més no aquesta devia ser la intenció dels qui el van fer)

«Són dues formidables sentinelles
que en lo Conflent posà l'eternitat;
semblen garrics los roures al peu d'elles;
les masies del pla semblen ovelles
al peu de llur pastor agegantat.

Una nit fosca al seu germà parlava
lo de Cuixà: —Doncs, que has perdut la veu?
Alguna hora a ton cant me desvetllava
i ma veu a la teva entrelligava
cada matí per beneír a Déu.

—Campanes ja no tinc- li responia
lo ferreny campanar de Sant Martí—.
Oh!, qui pogués tornar-me-les un dia!
Per tocar a morts pels monjos les voldría;
per tocar a morts pels monjos i per mi.»

Així ho deia, de passada, mossèn Jacint al "Canigó"..

Així es veia, descaradament, a una postal que ens va enviar el Guillem des de Austria..