Jo, encara diria més : diria que l'àvia Josefina, avui, quan em parlava que es decantava per Montserrat enlloc de per Montblanc per al seu proper viatge, tenia als ulls aquesta imatge ja que m'ha dit : "al menus allà els grans són com els petits i els petits són tan grans com els més grans"
També m'ha donat records per a tots, és clar... El que passa és que sempre m'oblido de dir-vos-ho
L’onze de Setembre a Rasquera també va ser molt intens. Per mi.
A la una del migdia, a la plaça del bar de Víctor, la banda de musica municipal tocava sardanes. Son tots el nanos que venen per el telecentre i que com diuen aquí “me fan rabiar” cada dia, però, també tenen detalls impossibles en un altre lloc. Evidentment no es una cobla, tot i així s´en van sortir molt be. Jo aprecio especialment que no toquen a lo bestia sinó que cuiden molt els accents. Vaig ballar les sardanes i tothom es va sorprendre de que –segons ells- en sabes tant (només n’hi ha un parell que realment en sàpiguen). Hem ve de família, vaig dir. 10 de setembre aniversari dels pares i, el record de com el Josep Mª tenia la seva llibreta de repartir –ja s’apuntava la diferent manera de acostar-nos a les coses, alló que em feia admirar-lo, i suposo que envejar-lo en secret-
...s’apuntava la diferent manera de acostar-nos a les coses...
Ich lebe mein Leben in wachsenden Ringen, die sich über die Dinge ziehn. Ich werde den letzten vielleicht nicht vollbringen, aber versuchen werde ich ihn
Rilke. Mal traduït : visc la meva vida en cercles creixents ( concèntrics ) que s'estenen a l'entorn de les coses. El darrer, probablement no el podré portar a terme ( no el tancaré, no el consumaré ), però sí que ho provaré
Ah, i parlant de cercles : Quan dius que penjaràs el reportatge fotogràfic ?
Cobla i rotllanes inclosos !
Encara ara explico als companys un acudit del Pitu :
Un que es va a confessar. El mossèn li diu : "germà, ballar sardanes, si no vas amb mala intenció, no és pecat"
7 comentaris:
Molt bo, molt bo, quina enveja de ser-hi, els nanos del telecentre han al.lucinat
Ah, a meas, ara se qui es el Jordi, el del somriure, bona pensada, noi.
Jo, encara diria més : diria que l'àvia Josefina, avui, quan em parlava que es decantava per Montserrat enlloc de per Montblanc per al seu proper viatge, tenia als ulls aquesta imatge ja que m'ha dit : "al menus allà els grans són com els petits i els petits són tan grans com els més grans"
També m'ha donat records per a tots, és clar... El que passa és que sempre m'oblido de dir-vos-ho
L’onze de Setembre a Rasquera també va ser molt intens.
Per mi.
A la una del migdia, a la plaça del bar de Víctor, la banda de musica municipal tocava sardanes.
Son tots el nanos que venen per el telecentre i que com diuen aquí “me fan rabiar” cada dia, però, també tenen detalls impossibles en un altre lloc.
Evidentment no es una cobla, tot i així s´en van sortir molt be.
Jo aprecio especialment que no toquen a lo bestia sinó que cuiden molt els accents.
Vaig ballar les sardanes i tothom es va sorprendre de que –segons ells- en sabes tant (només n’hi ha un parell que realment en sàpiguen).
Hem ve de família, vaig dir. 10 de setembre aniversari dels pares i, el record de com el Josep Mª tenia la seva llibreta de repartir –ja s’apuntava la diferent manera de acostar-nos a les coses, alló que em feia admirar-lo, i suposo que envejar-lo en secret-
...s’apuntava la diferent manera de acostar-nos a les coses...
Ich lebe mein Leben in wachsenden Ringen,
die sich über die Dinge ziehn.
Ich werde den letzten vielleicht nicht vollbringen, aber versuchen werde ich ihn
Rilke. Mal traduït : visc la meva vida en cercles creixents ( concèntrics ) que s'estenen a l'entorn de les coses. El darrer, probablement no el podré portar a terme ( no el tancaré, no el consumaré ), però sí que ho provaré
Ah, i parlant de cercles : Quan dius que penjaràs el reportatge fotogràfic ?
Cobla i rotllanes inclosos !
Encara ara explico als companys un acudit del Pitu :
Un que es va a confessar. El mossèn li diu : "germà, ballar sardanes, si no vas amb mala intenció, no és pecat"
Aquesta vegada no hi van haver fotos, nomes l´emocio i alguna llagrima.
Precios el poema......
Aquesta vegada la "placa sensible" era de la més alta qualitat
Res de nitrats de plata !
Or del més pur !
L'enhorabona !
Publica un comentari a l'entrada