El perfum precis de les tardes a l´institut, aquella llum que no es llum, ni la del sol ni el fluorescent, tot barrejat, misteri del record, presencia del temps intensanment viscut
Les amistats i els amors que allí hi naixien, ho eren per a tota la vida..
He rebuscat, Pere, en el teu quadern de poemes, aquell de tapes grises, que en vas fer ofrena als pares --"és això i moltes més coses que no ser dir amb paraules, és un regal, és una ofrena, és una mostra d'amor i de confiança.." els deies a la introducció-- i en trec un que potser va ser escrit en en aquella llum que no és llum de les tardes a l'institut. Diu així:
Camino llargues passes, guitarres m'envolten, per un carrer ample i fosc, fanals m'il·luminen dèbilment, la lluna llunyana regna en l'immensitat. L'nconcebible calma de l'amor immens parla en la meva ànima, oblido que sóc sol, que penso que no m'estimes, i sento, sento grandiós que no hi cap en mi, l'alegria i la pau d'estimar-te oblidant-ho tot, adormida la pena em submergeixo en l'amor
Els pares es van espantar una mica amb el recull de poemes. No volien que deixéssis de banda els estudis per tot aquell món que bullia dins teu. Però tu saps que ho entenien. Com podíen no entendre-ho? El que passa és que ells havien de fer el seu paper de pares..
Als germans, oi MªCarme?, oi Xevi? oi Pitu?, ens entraven ganes de venir amb tú en aquell món. Si fa no fa, com ho deies en aquest altre poema:
Per què no vols venir amb mí a córrer foradant el vent que juga amb els teus cabells, flotant en un somni de blanca nit, els dos prop dels nostres estels ?
Perdoneu que avui no entri a comentar aquesta entrada però com que dormo, visc, menjo i treballo envoltat de problemes informàtics, ara se n'afegeix un que m'agradaria resoldre
Resulta que vaig penjar un comment a les campanes i no he rebut la notificació
Això ho puc atrubuir a l'enrenou d'haver entrat a formar part d'una llista Spam ? És degut a que, obligat per les circumstàncies, hagi obert un nou compte a Gmail.com ?
( Repeteixo, perdoneu. Us escric des de l'ord de la Nuri i fins dimarts no tindré accés a les adreces )
Que no es rebin les notificacions dels nous comentaris és un problema diferent del que vas tenir amb el correu de telefònica. Les últimes notificacions no les hem rebut ningú perquè tampoc han arribat a la llista de distribució, que és "qui" -la màquina que..- les distribueix. Això passa de tant en tant i mai no he sabut per què.
Hi ha un altre tipus de problema que és el de que els missatges que generen els nous comentaris es quedin aturats a la llista en espera d'aprobació, quan "la màquina" de la lista de distribució els cataloga com a possible SPAM, però ara no és el càs. La MªCarme i jo estem atents a revisar sovint si hi ha algun missatge "encallat", i quan això passa, els donem l'empenteta (per això, alguna vegada, es reben de cop i volta uns quants comentaris endarrerits)
Suposo que algú ja ho farà més ben fet i en millor lloc, però de tota manera, felicita la Mercè de part nostre
El que s´espanta ara, soc jo en rellegir allo tant oblidat, saturat de sobte per l´olor de tantes adolescencies..... Felicitats Mercè, ja saps, cunyada Mercè. I tia Mercè.
He mentit. El que realment m´espanta i corpren es la teva lleialtat de germà que encara guarda aquelles tonteries i de tant en tant, poc per sort, encare les consulta. Gracies
7 comentaris:
"perfum precís ... temps intensament viscut"
Les amistats i els amors que allí hi naixien, ho eren per a tota la vida..
He rebuscat, Pere, en el teu quadern de poemes, aquell de tapes grises, que en vas fer ofrena als pares --"és això i moltes més coses que no ser dir amb paraules, és un regal, és una ofrena, és una mostra d'amor i de confiança.." els deies a la introducció-- i en trec un que potser va ser escrit en en aquella llum que no és llum de les tardes a l'institut. Diu així:
Camino llargues passes,
guitarres m'envolten,
per un carrer ample i fosc,
fanals m'il·luminen dèbilment,
la lluna llunyana regna
en l'immensitat.
L'nconcebible calma
de l'amor immens
parla en la meva ànima,
oblido que sóc sol, que
penso que no m'estimes,
i sento, sento grandiós
que no hi cap en mi,
l'alegria i la pau
d'estimar-te oblidant-ho tot,
adormida la pena
em submergeixo en l'amor
Els pares es van espantar una mica amb el recull de poemes. No volien que deixéssis de banda els estudis per tot aquell món que bullia dins teu. Però tu saps que ho entenien. Com podíen no entendre-ho? El que passa és que ells havien de fer el seu paper de pares..
Als germans, oi MªCarme?, oi Xevi? oi Pitu?, ens entraven ganes de venir amb tú en aquell món. Si fa no fa, com ho deies en aquest altre poema:
Per què no vols venir amb mí
a córrer foradant el vent
que juga amb els teus cabells,
flotant en un somni de blanca nit,
els dos prop dels nostres estels ?
mires
rius
calles
Ja veus, Pere, mentre jo copiava els teus poemes de joventut, la MªCarme hi posava les fulles de tardor.
Ara faltes tú, Xevi, que de records de l'institut en tens un munt..
Enanito infiltrado:
Perdoneu que avui no entri a comentar aquesta entrada però com que dormo, visc, menjo i treballo envoltat de problemes informàtics, ara se n'afegeix un que m'agradaria resoldre
Resulta que vaig penjar un comment a les campanes i no he rebut la notificació
Això ho puc atrubuir a l'enrenou d'haver entrat a formar part d'una llista Spam ? És degut a que, obligat per les circumstàncies, hagi obert un nou compte a Gmail.com ?
( Repeteixo, perdoneu. Us escric des de l'ord de la Nuri i fins dimarts no tindré accés a les adreces )
Que no es rebin les notificacions dels nous comentaris és un problema diferent del que vas tenir amb el correu de telefònica. Les últimes notificacions no les hem rebut ningú perquè tampoc han arribat a la llista de distribució, que és "qui" -la màquina que..- les distribueix. Això passa de tant en tant i mai no he sabut per què.
Hi ha un altre tipus de problema que és el de que els missatges que generen els nous comentaris es quedin aturats a la llista en espera d'aprobació, quan "la màquina" de la lista de distribució els cataloga com a possible SPAM, però ara no és el càs. La MªCarme i jo estem atents a revisar sovint si hi ha algun missatge "encallat", i quan això passa, els donem l'empenteta (per això, alguna vegada, es reben de cop i volta uns quants comentaris endarrerits)
Suposo que algú ja ho farà més ben fet i en millor lloc, però de tota manera, felicita la Mercè de part nostre
El que s´espanta ara, soc jo en rellegir allo tant oblidat, saturat de sobte per l´olor de tantes adolescencies.....
Felicitats Mercè, ja saps, cunyada Mercè. I tia Mercè.
He mentit. El que realment m´espanta i corpren es la teva lleialtat de germà que encara guarda aquelles tonteries i de tant en tant, poc per sort, encare les consulta. Gracies
Gracies per les fulles....i els macarrons (tuberia que en diuen els victors)
Publica un comentari a l'entrada