dimarts, 18 de setembre del 2007

el pobre convent


3 comentaris:

Anònim ha dit...

qué bonic es el vostre convent !, i just devant de casa !
Sempre he pensat que nomes per aixo valia la pena comprarla.

Anònim ha dit...

es molt extrany que una mala gestio del patrimoni historietc com la que comentas, no sigui denunciable

Mingu Manubens Bertran ha dit...

Sí, les dues fotografies son preses des del balcó de casa.

No, no. No crec que hi hagi res a denunciar. Quan es va fer el projecte hi va haver consultes amb algunes entitats culturals del poble, i van cedir potser per una manca del que per a molts és el bon gust. La tendència de molts arquitectes, ara, és la de diferenciar larament tot el que és nou del que ja hi havia, tal com es veu a moltes catedrals en les que cada època va deixar la seva empremta. Aquest és el mal, crec jo: l'empremta. Un arquitecte jove amb ganes de deixar o crear "empremtes" sense parar-se a escoltar el que li diuen tres pagesos que sempre han viscut a prop del convent més un aprenent d'arquitecte que vol conservar el poble tal com el va conèixer des de petit -el Pere- i un "entès" en campanars :)

Però l'arquitecte és persona civilitzada i bon xicot. Qui sap si no acabarem agafant-li carinyo al seu engendro..

S'ha de dir que l'edifici no estava catalogat; encara sort que no el van enderrocar.

El que és segur és que els edificis -ni tan sols els convents- no valen més que les persones. I allò que fou dit arrel d'una controvèrsia de llocs de pregària: "els veritables adoradors.."

És molt bonic el conte alemany traduït al castellà. Em recorda algun d'aquells llibres de dibuixos de "El viatge d'Anno"