Us aconsello de veure, si en teniu oportunitat, el programa que fan al 33 "el sol de la nit". Val la pena de debò. Entrevisten a nens de diferents parts del mon; sempre els mateixos, sobre temes simpàtics (la por, la família, la felicitat, el mercat.. i molts més); és una delícia. Crec que llegeixo que és dimarts a les 9h 15’ pm al canal 33, amb repetició el dimecres a les 11h 15’ pm i dijous a les 4h 55’ pm.
A http://www.tvcatalunya.com/ptvcatalunya/tvcPrograma.jsp?seccio=tvcat&idint=148058190 hi podeu llegir informació més completa i també -si teniu ADSL millor- veure com son els programes doncs hi son gravats. Copio de la pàgina web una explicació de quina és la intenció amb que s'ha fet:
"El programa mostra la seva visió més particular i més íntima del món i de la vida. Des de conceptes de contingut directament filosòfic, fins a altres de més quotidians, però clarament representatius d'aquesta manera particular de veure el món. Tots els nens tenen alguna cosa important a dir respecte a aquests temes. (...) De l'observació i la interpretació d'allò que tenen en comú i de diferent aquestes explicacions se n'obté un resultat que permet copsar, a partir de la mirada dels nens, la gran riquesa cultural d'aquest món on vivim.
No és, doncs, el gran qui parla per ells; se'ls ha donat la paraula per escoltar-los"
Alguns exemples de les coses que diuen, extrets de la mateixa web (es queden molt curts):
MOSES: "Estàs content quan rius, com a les festes i als funerals."
NADIA: "Als avis els agrada explicar-te el seu passat. Si tenen fotos, per exemple, te les ensenyen. A més, amb els avis, notes que els pots explicar el que et passa més que no pas al pare o a la mare. Per exemple, jo el meu avi el veig gairebé sempre perquè ve sovint a casa nostra. Va anar a la guerra, no sé si a la primera o a quina, i m'ensenya fotos de quan era jove. Jo li dic: "El món era així, abans?" M'ensenya com vivia la gent abans, com encenien el foc, i coses així."
RASHMONI: "Em fan por les coses que no es veuen. Em fa por que m'esclafi un elefant o que m'esclafi alguna altra cosa."
4 comentaris:
Si sabesis la de coses que he après dels nens, és impensable...de vegades crec que vaig creixer amb ells,dirás és clar que si, però no sé explicar-ho, potser la paraula és madurar i fer concient el que realment és VIURE. Les coses que a ells els hi passava i encara els hi passa em fa reviure temps passats,em faig concient del problema i sóc més capaç de posar-me en el seu lloc.
Les vivències viscudes amb ells, són úniques, com únics són cada un d´ells. M´emocionen moltes de les paraules que diuen,la seva actitud davant dels problemes em fan reaccionar, la delicadesa que mostren en mirar i de vegades aquell punt d´ironía...bé és una barrija- barreja de paraules, sentiments, complicitats. Sé que encara estic a primaria i em falta MOLT per APRENDRE.
Intentare veure el programa.Aquest escrit de la NADIA em fa pensar l ´importància dels avis,i la de coses que es perden els nets que no tènen els avis aprop.Els Pares crec que no poden fer d´intermediaris entre AVIS i NETS,no hi ha com les vivències de cadascu, viure-ho en directe...peró de vegades les coses son com son.
No dius qui ets, però, per la felicitació de Nadal que vas enviar, diria que ets la Montse.
Això que dius: "Les vivències viscudes amb ells, són úniques, com únics són cada un d´ells. M´emocionen moltes de les paraules que diuen,la seva actitud davant dels problemes em fan reaccionar, la delicadesa que mostren en mirar i de vegades aquell punt d´ironía...", etc.. no és literatura. A la Isabel i a mi a vegades ens toca aconsellar a pares o parlar amb grups de parelles que s'han de casar. Ens agrada explicar-los com tot aquell sentiment poètic i dolç, com si fos de llegenda, que hi ha muntat entorn del mon dels nens, quan el vius de veritat, no és que no sigui llegenda i sensibleria, sinó que a la realitat és així, però molt més. I m'alegra molt veure com algú que ho ha viscut de prop en pot donar testimoni.
Si pots veure el programa n'estic segur que t'agradarà. Potser hi ha algun dia més fluix, però en conjunt es un encert total. I autèntic!
Gràcies.
EIS TOTS!!!! EL PRIMER COMENTARI ES DE LA MIMA!!!!!!!!!!!
APALIDONS
Eres la Mima! Perdoneu, Montse i Mima, la confusió. De fet, la Montse podia dir amb propietat que "està a primària" (recordo la fotu que va enviar per Nadal "aquests nens son l'alegria meva durant l'any").
Tots plegats, però, amb l'edat que ja anem tenint, es va fent cada vegada més evident que allò de "la importància dels avis" ho haurem d'anar entenent com una questió adreçada, no als nostres pares sinó a.. nosaltres mateixos!
Publica un comentari a l'entrada