Erem 3 conductors i 450 Km, així que tocava a 150 Km per cada conductor.
Dinar amb gazpacho i pastís vegetal que havia preparat la Carmen. Gelats. Visita guiada a la casa-museu. Liurament de presents i apostes de futur. Pase de pel·lícules (Pixar, Nacho Manubens Productions Ltd, Pitu Manubens Cut&Paste Corporation). Comunicació amb l'Ametlla via satèl·lit. Passeig pel Campus universitari amb classe de botànica inclosa. Fotografies per a la premsa. Missa de germanor amb lectura de "quí ens podrà separar de l'amor de Déu?" de Romans 8. Visita a la marededéu de l'Amor Hermoso i al Centre d'Investigació Biomèdica i Banc de Cervells (entren ganes de col·laborar).
Entremig hi va haver broma, molta alegria i molta emoció. Quin dia més bonic!
3 comentaris:
En Pere, que des del seu blog ens diu que també hi va ser en aquest dinar, ens descriu així un dels seus plats (probablement el que més li va agradar): "Tenia un gust com de pastís amb oli. Quan a la nit la rosada queia sobre el campament, hi queia també el mannà". La seva descripció lliga amb aquell mític "Pluja del cel" que va guanyar tants òscars...
En Xevi, pensant en tots els que no vàrem poder venir a Pamplona, ens dóna la seva visió del dinar (ell en diu banquet) i, el que és més important, la visió del Convidat per exel·lència, el Príncep (de «principi») de la Festa:
«I abans de venir, a molts volia convidar, però primer a Tu, el ferm amic dels homes, que allà, sota la palmera, fora ciutat, et plagué de ser al pou; al voltant xiuxiuava el blat, es movia calmós el fresc alè de la fosca de la sagrada muntanya, i els amics estimats, núvol fidel, també et donàvem aixopluc, a fi que pur, audaç, el llamp de les altures arribés dolçament a través del desert»
A uns quants quilòmetres de Pamplona ens va recomanar que «encara que el meus cabells grisegin us he d’aconsellar, amics, que tingueu cura del banquet i dels cants i garlandes a dojo i la música, en aquest dia, com joves immortals»
No sé si per allò del llamp podríem vincular-ho també amb la «Pluja del cel»...
A en Xevi li coneixíem el seu vessant mariner però no el líric !
Gràcies, Santi. És veritat que va ser un dinar senzill i alegre però també solemne. Com hi érem tots, també, a la missa, feta a mida fins i tot en les lectures. El Pere, el Xevi, tú, l'Ametlla via satèl·lit, la Marta amb l'Oriolet.. (heu vist com la MªCarme els representava a la fotu?)
Publica un comentari a l'entrada