Sant Pau, tal com el va imaginar Andrei Roublev cap allà l'any 1400
(3) Hola Santi, sóc en Mingu
Si em deixessis, m'agradaria compartir el que ens has enviat per correu, ara, aquí, al blog.
Tal com t'imagines Pau escrivint va molt amb allò que li diu a Timoteu:
«Quan vinguis, porta'm el mantell que em vaig deixar a Tròada, a casa de Carp; porta'm també els llibres, sobretot els de pergamí»
No tan sols pels pergamins i per la capa, sinó pel consol que sembla desitjar en aquell moment. Moment
que passa.
Ahir era santa Anna i sant Joaquim (—¿Oi que el relat ens diu que Joaquim i Anna es van "trobar"?), patrons del poble. Aquí festa. Vem anar a Port Aventura amb els quatre petits, el seu cosí Romà i els seus pares.
No sabia que el Pitu fos padrí del Nasi. (—Em sembla que ho va dir en un article al seu blog)
També li vem demanar que fos padrí del Joan.
Espero resposta en això de «penjar» sant Pau al blog
_______________
(2) De: Santi Pau [mailto:CULTURAGENCAT3@telefonica.net]
Enviado el: martes, 26 de julio de 2005 9:01
Para: Maite, Ma Carme, Pere, Xevi, Mingu i Gil, Pitu
Asunto: Re: Felicitats!
Tot un luxe
Tot un luxe si ens imaginem l'època en que això s'esdevenia
A la llum d'una candela... en pergamins de difícil adquisició... amb una ploma... amb el tallaplomes... amb el potet de tinta... amb mil neguits i angúnies
Ens imaginem cada paraula mil vegades mesurada, pensada, triada amb molta cura
També ens l'imaginem reconcentrat en allò que havia de dir i només dir-ne l'essencial
Doncs bé, en aquest contexte, què significa la repetició, una i altra vegada, de la mateixa paraula? Què vol dir aquest luxe? I això, tot just començar la carta:
«Déu de tot consol» escriu i segueix «que ens consola» i encara «per tal que nosaltres puguem consolar» i també «gràcies al consol amb què nosaltres mateixos som consolats» i això «abunda el nostre consol» i «és per al vostre consol que som consolats» per acabar amb un contundent «participareu en el consol»
¿Tan important era el concepte?
«—Sí» va dir sant Pau «si teniu en compte que us Guardo. Aquest meu "participareu en el consol" ¿no us recorda el vostre "una promesa infinita"?»
_______________
Com solen exclamar els Bertran quan es troben: "Gràcies!" (per la vostra felicitació)
_______________
(1) En/na Maite, Pere, Xevi, Mingu i Gil, Pitu han escrit:
Hola Santi. Moltes felicitats! A veure si tens un dia carregat d'alegries i de regals.
Records a la família.
_______________
Ara recordo que hem pensat amb la Mª Carme de posar al blog una entrada amb una mena de calendari on hi surtin els sants i aniversaris, amb un enllaç a la dreta de manera que sempre s'hi pugui accedir. Crec que és possible.
1 comentari:
Per entendre aquesta mica d'embolic s'ha de tenir en compte que l'ordre del que llegiu va de baix a dalt:
1. Una felicitació al Santi (a baix de tot)
2. La resposta del Santi a la felicitació (al mig), amb unes referències a la introducció que fa sant Pau en la seva segona carta als de Corint.
3. La meva petició al Santi de penjar al blog la seva resposta, amb alguns comentaris de l'un i de l'altre. (A dalt)
La referència al padrinatge del Pitu "sobre" el Nasi hi surt com a resposta del suggeriment d'incloure altres notícies -com aquestes dels apadrinaments- en el calendari de sants i aniversaris.
El text de sant Pau:
Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, Pare entranyable i Déu de tot consol. Ell ens conforta en totes les nostres adversitats, perquè nosaltres mateixos, gràcies al consol que rebem de Déu, sapiguem confortar els qui passen alguna pena. És cert que compartim abundosament els sofriments de Crist, però també, gràcies a ell, el consol que rebem és abundós. Si passem tribulacions és perquè sigueu consolats i salvats; i si som consolats és perquè pugueu rebre aquell consol que us fa suportar amb paciència els mateixos sofriments que patim nosaltres. I l'esperança que tenim respecte a vosaltres és segura: sabem que, compartint els nostres sofriments, compartiu també el nostre consol. (2Co 1, 3-7)
Publica un comentari a l'entrada