La il·lusió de compartir aquesta deliciosa foto amb valtros, ha estat l'excusa per demanar ajut al Jordi per començar a col·laborar al blog. Bones vacances! (Haureu notat que a l'anterior col·laboració i faltava la foto).
Naltros contents. Joia a desdir. Clicant a la fotu del burret, he regirat una mica per allà i he pogut veure una fotu del Jordi, en la que s'assembla al professor Tornasol :)
Era una mula. La mula de cal Pepis, al Montblanc de sant Jordi, el qual tiet Jordi s'hi trobava com a casa, tant és així que explica la llegenda que un dia va confondre el cotxe amb un ocell però que en arrencar el vol es va estimbar, lligat com anava darrera un camió, el qual camió tenia pressa, venia de Prenafeta i anava corrents a Montblanc a un partit de futbol, la qual cosa va provocar que una mica més i ens quedem sense avi abans d'hora. La mula la recordo molt bé. Sempre que em faig un cigarret de picadura Drum torno a sentir l'olor del seu estable i hi ha nits que em sembla sentir el rumiar la cibada i la palla i el llepar la bola de sal, després que li treien els cordats. Per entendre'ns: la recordo gairebé tan bé com a la Taiga. Com també hi ha nits que m'apareix el rostre amable de la iaia en forma d'àngel protector que diu no t'amoïnis que tot anirà bé, molt bé. Del qui hi ha damunt la mula és de qui no en sé ni, malauradament, tampoc us en puc dir res.
Deixo per més endevant el comentari de totes i cada una de les pedres del camí i de totes i cada una de les fulles dels plàtans que s'hi observen. Per a coses com aquesta cal estar molt inspirat ja que es tracta de coses mudes, és a dir de coses grans
2 comentaris:
Naltros contents. Joia a desdir. Clicant a la fotu del burret, he regirat una mica per allà i he pogut veure una fotu del Jordi, en la que s'assembla al professor Tornasol :)
Era una mula. La mula de cal Pepis, al Montblanc de sant Jordi, el qual tiet Jordi s'hi trobava com a casa, tant és així que explica la llegenda que un dia va confondre el cotxe amb un ocell però que en arrencar el vol es va estimbar, lligat com anava darrera un camió, el qual camió tenia pressa, venia de Prenafeta i anava corrents a Montblanc a un partit de futbol, la qual cosa va provocar que una mica més i ens quedem sense avi abans d'hora. La mula la recordo molt bé. Sempre que em faig un cigarret de picadura Drum torno a sentir l'olor del seu estable i hi ha nits que em sembla sentir el rumiar la cibada i la palla i el llepar la bola de sal, després que li treien els cordats. Per entendre'ns: la recordo gairebé tan bé com a la Taiga. Com també hi ha nits que m'apareix el rostre amable de la iaia en forma d'àngel protector que diu no t'amoïnis que tot anirà bé, molt bé. Del qui hi ha damunt la mula és de qui no en sé ni, malauradament, tampoc us en puc dir res.
Deixo per més endevant el comentari de totes i cada una de les pedres del camí i de totes i cada una de les fulles dels plàtans que s'hi observen. Per a coses com aquesta cal estar molt inspirat ja que es tracta de coses mudes, és a dir de coses grans
Publica un comentari a l'entrada