Els participants del blog hem decidit concedir un premi especial al nostre col·laborador habitual, en Anonymous Said, per la seva sensibilitat poètica, la agudesa en el raonament i elegància en l'expressió. Per la brillantor, en fi, de les seves intervencions en aquests blogs de Déu..
El diploma l'ha dibuixat la MªCarme. Per als que aneu atrafegats, us ho expliquem:
Ja fa un temps, va aparèixer en el blog del Pitu aquest acudit, que ens va explicar el mateix Anonymous Said:
"Diu que algú va a un bar i demana una beguda.
El cambrer, molt atrafegat, es disculpa dient: «—Esperi un moment que tinc molta feina».
El client després de cinc minuts torna a demanar la beguda.
«—Que no li he dit que s’esperi, que no veu quanta gent hi ha a la barra?»
El client, malgrat que veia la barra completament buida i neta, decideix esperar encara una mica més, però després d’un temps torna a reclamar la seva beguda.
El cambrer, aquest cop amb el to de veu pujat, li torna a demanar que s’esperi ja que té moltes comandes per atendre.
El client agafa aleshores un cendrer de vidre de damunt el taulell i el llença amb fúria contra els prestatges dels licors amb el terrabastall i la trencadissa corresponents.
El cambrer, desencaixat, es gira i li pregunta: «—Per què ho ha fet això?»
El client li respon: «—Oh, ¿i com ho sap vostè que he estat jo, amb tanta gent que hi ha a la barra?»"
A alguns de nosaltres, aquest client solitari del bar, ens recordava el benvolgut Anonymous, i no tan sols per les trencadisses, sinó per la pregunta reiterada que, al principi ens féiem: qui serà el misteriós personatge?. Aviat, però, es va veure que, essent tan pocs com solem ser a la barra, qui no havia de ser? :))
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada