Llegeixo: «Comporta’t a cada moment de manera que els altres puguin aprofitar el resultat d’allò que fas» que, implícitament, també diu: tu no has de no-tenir no-necessitat dels altres. Aquesta prohibició de bastar-se un a un mateix serveix per desplaçar el centre de gravetat de, per exemple, el «món del treball» (o de tot allò que és pesat) cap al de la comunicació i, aquí, el fet de prendre’s els uns als altres com a referència no té res a veure amb el fet de posar-se d’acord els uns amb els altres
(A Maricarmen, con cariño, esperando le haya gustado)
(Ella ho practica, això, i no s'enrrotlla com jo)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada