Es necessiten generacions senceres per a trobar un convencionalisme cortès de la gratitud. Al seu moment – potser només molt tard – arriba l’hora en la qual fins i tot en l’agraïment penetra una mena d’esperit i de genialitat. També aleshores, ordinàriament, es fa present algú que és el gran receptor de la gratitud, però no solament per allò que ell mateix ha fet de bo, sino sobretot per allò que ha estat acumulat a poc a poc pels seus predecessors com un tresor d’allò que és millor i més sublim
(A TotsElsMingusDelMón)
1 comentari:
No sé si he entès ben bé tot el que deus voler dir, però em sembla que enllaça amb aquella marca vermella, com el segell d'un llegat, del diccionari d'inglez.
Que pà,
que paeso yo soy gitano
y tengo sangre de reyes
en la palma de la mano
..podríem dir cadascun de nosaltres
Publica un comentari a l'entrada