dimecres, 24 d’agost del 2005

Plató? I qui dimonis es aquest Plató? (Anticossos, 2)

Plató introdueix una quarta pràctica de l’entusiasme que ell interpreta com l’esbalaïment que inspira l’amor per les belles idees que tots hem contemplat abans del nostre naixement, molt abans nostre, i que es recorden tot d’un plegat, enmig, en plena vida.

Sembla que aquest tal Plató ens volia convèncer – de fet es va passar la vida rumiant com fer-ho de la millor manera – de l’avantatge que és, per a nosaltres, ser nascuts i no no ser-ho

(A Pedro, con cariño, esperando sea de su agrado)

1 comentari:

Carme ha dit...

D'AQUÍ VE EL DIR QUE ALGO ES PLATÒNIC,QUE BE A SER ALGO IDEAL,NO ASEQUIBLE!!! CONTINUO EM CAGARRINES I SON GROGUES!