Plató introdueix una quarta pràctica de l’entusiasme que ell interpreta com l’esbalaïment que inspira l’amor per les belles idees que tots hem contemplat abans del nostre naixement, molt abans nostre, i que es recorden tot d’un plegat, enmig, en plena vida.
Sembla que aquest tal Plató ens volia convèncer – de fet es va passar la vida rumiant com fer-ho de la millor manera – de l’avantatge que és, per a nosaltres, ser nascuts i no no ser-ho
(A Pedro, con cariño, esperando sea de su agrado)
1 comentari:
D'AQUÍ VE EL DIR QUE ALGO ES PLATÒNIC,QUE BE A SER ALGO IDEAL,NO ASEQUIBLE!!! CONTINUO EM CAGARRINES I SON GROGUES!
Publica un comentari a l'entrada