divendres, 19 de gener del 2007

Oficina del registre d’entrades

Vilabertran. Tramitació de la instància 729.234/a

Instància en la qual s’hi troba la següent petició

Els sotasignants ( ... ) La questió és que el senyor de Montblanc ha decidit que se n’anava a formar part d'un altre espai, un espai que encara, des d’aquí, no podem saber massa com pot ser ... tot i que intentem imaginar-lo o, si més no, dir-lo

L'avi de Montbanc — un avi molt amic de l’avi Jaume, olleres de molta graduació — el nom del qual també era Antoni, — va estar uns dies, pocs, contemplant els seus companys i companyes i sembla que no el va convèncer del tot això d’haver de passar gaire més temps dintre d'aquelles parets, ja que a ell, allò que més li agradava era passejar, caminar, olorar — ah, aquest brot de farigona, ah, aquells matolls de romaní — i mirar els ocells — els de debò, no els de mentida — i per sobre de tot, esperar ... esperar algú que en arribar li preguntés : —Bon dia Antoniu, què tal ? —Fins on heu caminat, fins on heu arribat, avui ?

És per això que, en compliment del nostre deure de vilabertranecs com cal i, atès que el mal que va provocar la caiguda d’Antoni l’honora en molt, ja que va ser motivat quan va voler ajudar una àvia i va fer per manera que no quedés esclafada per les portes de l’ascensor, us demanem, Nasi i Pitu, que tingueu a bé de tenir-ne molta cura i de rebre’l com cal

No dubtant que això que aquí demanem serà concedit, sense més es despedeixen molt atentament, etc. ( segueixen les signatures, la data i el segell del registre d’entrada de l’ajuntament de Vilabertran )

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Santi! ets, ets la pera...per no dir algo que sóna + gruxut.

Ostres si!l'avi Antoniu de Montblanc,quant al vaig veure dintre al "salón" sentat a la cadira de rodes, sensa boina, sensa olleres(de cul de got), sensa brotet de farigola a la boca, era un altre persona. Li volia dir alguna cosa, semblava que'ell ho esperava, però no li podía preguntar el de sempre...tú creus que va trovar a faltar la meva sal.lutació?

Anònim ha dit...

No sé

Jo, en tot cas, i perquè la seva memòria ja és eterna, el que he fet és enviar aquest text teu, una mica retocat, a resibara@futurnet.es expressant-los, amb ell, el meu sentit condol