la meva ànima magnifica el senyor i celebra el Déu que em salva dóna gràcies al Senyor que s’ha revelat als senzills i els ha donat aigua fresca en una galleda rosa
9 comentaris:
Anònim
ha dit...
Durant un temps, Lakshmi, jo vaig estar tumbada, i no ho havia triat, igual que tu : sols podia fer el que tu feies abans : mirar com els altres servien l'aigua als demés.
Passat un temps vaig poder agafar l'ampolla d'aigua i repartir per a mitigar la set dels altres.
Un dia, però, em vaig adonar que després de tant de temps agraïda com em sentia d'haver sigut la meva set assedegada pels altres,...si, Lakshmi, també vaig saber de la ingratitut dels qui sempre han sabut anar a buscar-se aigua per a calmar la seva set i mai han pensat en tu, ni en mi, ni en ningú més.
Estic contenta que en Xevi t'hagi pogut donar unes ales per a començar a volar.... m'agradaria que tinguéssis sempre la vida a les teves mans... i que si tu vols segueixis repartint l'aigua amb tot l'amor dels qui te n'han ensenyat.
Avui el Sr.Posted By fa entrega dels siguents premis: - A l'animació del post en moviment! - Al comentari de la Maite - Al Dr Xevi Manu - I per últim i el 1º de ells al Somriure de Lakshmi
És una cançó del disc aquell de Marc Knopfler i Emmylou Harris, però en una versió "live". Aquesta i alguna altra no hi son al primer disc..
Si no funciona l'enllaç ja ho tornaré a repetir. La letra diu:
Baby I see this world has made you sad Some people can be bad The things they do, the things they say But baby I’ll wipe away those bitter tears I’ll chase away those restless fears That turn your blue skies into grey
Why worry, there should be laughter after pain There should be sunshine after rain These things have always been the same So why worry now
Baby when I get down I turn to you And you make sense of what I do I know it isn’t hard to say But baby just when this world seems mean and cold Our love comes shining red and gold And all the rest is by the way
Why worry, there should be laughter after pain There should be sunshine after rain These things have always been the same So why worry now
Ahir la escoltava al taller i vaig pensar que parla de coses molt semblants a les que diu la Maite.
També se'm va acudir que quan parla la Emmylou, podriem imaginar que parla l'ànima, i que quan parla el Mark Knopfler podria ser com la resposta de Déu a la seva pregària-queixa
Potser em passo :)))
M'ha trucat la MªCarme i diu que han ingressat el tiet Jaume. Us tenim presents..
Vale. He mirat si la cosa funciona i sembla que sí.
També m'adono que no hi ha diàleg, sinó que tota la lletra és una resposta. És la mateixa resposta la que dóna a entendra quina era la queixa (la pregària-queixa que podria ser la de la Maite)
Ara algú la haurà de traduïr. Jo no tinc més temps..
OS TRADUEIXO: NEN MIRA EL MON ES BO TUTOM CANTA BE MIRA LES COSES LES COSES DE ELLS PERO NEN ABANS PRENTAT UN BITTER-SODA A CASA TENS ELS ESQUIS BLAUS!FESTA PERO UN GRAN ENTREPÀ I DE POSTRES UN RAIM ARA TAMBE TOTS NEN ARA TORNO AMB TU I TU QUE O SAPS QUE CONEIXES LA MA QUE ENS MIRA PERO NEN FA CALOR AL MON DE COLOR BERMELL POSAT AQUELLS PANTALONS LLARCS I EL RAIM UNALTRA VEGADA ARA TAMBE TOTS...
Després d'aquesta traducció literal, m'agradaria afegir-ne una altra, molt més lliure, a risc que es perdi el deliciós color vermell -porpre i or- de les metàfores originals que ens ha transcrit amb tan bona ploma la MCarme
Cuca, ja ho veig que aquest mon t'ha entristit algunes persones es poden portar malament les coses que fan, les coses que diuen però cuca, jo eixugaré aquestes llàgrimes amargues espantaré aquestes pors que et neguitejen que tornen grisos els teus cels blaus Per què amoinar-se, hi haurà rialles rera les penes lluirà el sol després de la pluja aquestes coses sempre han anat igual, així que perquè amoinar-se, ara.. cuca, quan baixi m'adreçaré a tu i t'adonaràs del que faig ja sé que es fàcil de dir però cuca, atra que aquest mon sembla cruel i fred el nostre amor lluirà púrpura i or i tot lo altre quedarà pel camí Per què amoinar-se, hi haurà rialles rera les penes lluirà el sol després de la pluja aquestes coses sempre han anat igual, així que perquè amoinar-se, ara
PS esperem notícies del tiet Jaume. Ahir dèien que potser tenia insuficiència renal. La Mima hi va ser tot el dia i el Santi avui dormia allí..
12.03 pm ( de Pere Manubens ? ) : Estació de Sants, direcció Tarragona. 12.15 pm : passem per L’Hospitalet del Llobregat « Centre Cultural Tecla Sala. 13.30 pm : Tarragona « Hospital Santa Tecla » (...) 22.00 pm : aparició de la Mila. Estava guapíssima (...)
03 am (...) poso els meus ulls en el desvalgut i afligit (...) ¿Callaràs, veient tot això? ¿Ens afligiràs en silenci sense mida? (...) ens amagues la teva mirada (...) no pareu d’insistir fins que, fins que (...) s’estroncaria l’alè de vida que ve de mi mateix (...) Digues pa digues pa pa digues paare paaare molt bé ara digues pare del cel, això m’ho vas ensenyar tu (...) ni que, ni que, el meu (...) no se somourà (...) no tinguis por (...) Jeixurun
pare no, no tingueu por, digueu que no, que jo us espero
uns versos del JoanmanelSerrat tan ben pronunciats com aquell "corner", i que també tenen una repetició tan preciosa i expressiva com aquests "ni que, ni que.." i "fins que, fins que.."
9 comentaris:
Durant un temps, Lakshmi, jo vaig estar tumbada, i no ho havia triat, igual que tu : sols podia fer el que tu feies abans : mirar com els altres servien l'aigua als demés.
Passat un temps vaig poder agafar l'ampolla d'aigua i repartir per a mitigar la set dels altres.
Un dia, però, em vaig adonar que després de tant de temps agraïda com em sentia d'haver sigut la meva set assedegada pels altres,...si, Lakshmi, també vaig saber de la ingratitut dels qui sempre han sabut anar a buscar-se aigua per a calmar la seva set i mai han pensat en tu, ni en mi, ni en ningú més.
Estic contenta que en Xevi t'hagi pogut donar unes ales per a començar a volar.... m'agradaria que tinguéssis sempre la vida a les teves mans... i que si tu vols segueixis repartint l'aigua amb tot l'amor dels qui te n'han ensenyat.
Gràcies Lakshmi per tota l'aigua que m'ofereixes.
Avui el Sr.Posted By fa entrega dels siguents premis:
- A l'animació del post en moviment!
- Al comentari de la Maite
- Al Dr Xevi Manu
- I per últim i el 1º de ells al Somriure de Lakshmi
MOLTES FELICITATS A TOTS!!
Blogguer.
Why Worry
És una cançó del disc aquell de Marc Knopfler i Emmylou Harris, però en una versió "live". Aquesta i alguna altra no hi son al primer disc..
Si no funciona l'enllaç ja ho tornaré a repetir. La letra diu:
Baby I see this world has made you sad
Some people can be bad
The things they do, the things they say
But baby I’ll wipe away those bitter tears
I’ll chase away those restless fears
That turn your blue skies into grey
Why worry, there should be laughter after pain
There should be sunshine after rain
These things have always been the same
So why worry now
Baby when I get down I turn to you
And you make sense of what I do
I know it isn’t hard to say
But baby just when this world seems mean and cold
Our love comes shining red and gold
And all the rest is by the way
Why worry, there should be laughter after pain
There should be sunshine after rain
These things have always been the same
So why worry now
Ahir la escoltava al taller i vaig pensar que parla de coses molt semblants a les que diu la Maite.
També se'm va acudir que quan parla la Emmylou, podriem imaginar que parla l'ànima, i que quan parla el Mark Knopfler podria ser com la resposta de Déu a la seva pregària-queixa
Potser em passo :)))
M'ha trucat la MªCarme i diu que han ingressat el tiet Jaume. Us tenim presents..
Vale. He mirat si la cosa funciona i sembla que sí.
També m'adono que no hi ha diàleg, sinó que tota la lletra és una resposta. És la mateixa resposta la que dóna a entendra quina era la queixa (la pregària-queixa que podria ser la de la Maite)
Ara algú la haurà de traduïr. Jo no tinc més temps..
OS TRADUEIXO:
NEN MIRA EL MON ES BO
TUTOM CANTA BE MIRA LES COSES LES COSES DE ELLS PERO NEN ABANS PRENTAT UN BITTER-SODA A CASA TENS ELS ESQUIS BLAUS!FESTA PERO UN GRAN ENTREPÀ I DE POSTRES UN RAIM
ARA TAMBE TOTS
NEN ARA TORNO AMB TU I TU QUE O SAPS QUE CONEIXES LA MA QUE ENS MIRA
PERO NEN FA CALOR AL MON DE COLOR BERMELL
POSAT AQUELLS PANTALONS LLARCS I EL RAIM UNALTRA VEGADA
ARA TAMBE TOTS...
Després d'aquesta traducció literal, m'agradaria afegir-ne una altra, molt més lliure, a risc que es perdi el deliciós color vermell -porpre i or- de les metàfores originals que ens ha transcrit amb tan bona ploma la MCarme
Cuca, ja ho veig que aquest mon t'ha entristit
algunes persones es poden portar malament
les coses que fan, les coses que diuen
però cuca, jo eixugaré aquestes llàgrimes amargues
espantaré aquestes pors que et neguitejen
que tornen grisos els teus cels blaus
Per què amoinar-se,
hi haurà rialles rera les penes
lluirà el sol després de la pluja
aquestes coses sempre han anat igual,
així que perquè amoinar-se, ara..
cuca, quan baixi m'adreçaré a tu
i t'adonaràs del que faig
ja sé que es fàcil de dir
però cuca, atra que aquest mon sembla cruel i fred
el nostre amor lluirà púrpura i or
i tot lo altre quedarà pel camí
Per què amoinar-se,
hi haurà rialles rera les penes
lluirà el sol després de la pluja
aquestes coses sempre han anat igual,
així que perquè amoinar-se, ara
PS esperem notícies del tiet Jaume. Ahir dèien que potser tenia insuficiència renal. La Mima hi va ser tot el dia i el Santi avui dormia allí..
Crònica de la vetlla
12.03 pm ( de Pere Manubens ? ) : Estació de Sants, direcció Tarragona. 12.15 pm : passem per L’Hospitalet del Llobregat « Centre Cultural Tecla Sala. 13.30 pm : Tarragona « Hospital Santa Tecla » (...) 22.00 pm : aparició de la Mila. Estava guapíssima (...)
03 am (...) poso els meus ulls en el desvalgut i afligit (...) ¿Callaràs, veient tot això? ¿Ens afligiràs en silenci sense mida? (...) ens amagues la teva mirada (...) no pareu d’insistir fins que, fins que (...) s’estroncaria l’alè de vida que ve de mi mateix (...) Digues pa digues pa pa digues paare paaare molt bé ara digues pare del cel, això m’ho vas ensenyar tu (...) ni que, ni que, el meu (...) no se somourà (...) no tinguis por (...) Jeixurun
07 am amb llet un cafè i un croissant mmmm
pare no, no tingueu por, digueu que no, que jo us espero
uns versos del JoanmanelSerrat tan ben pronunciats com aquell "corner", i que també tenen una repetició tan preciosa i expressiva com aquests "ni que, ni que.." i "fins que, fins que.."
Publica un comentari a l'entrada