Ahir va venir en Pere

Ahir va venir en Pere a veure’m al despatx. Sembla que té greus problemes informàtics i de mòbil. Està preparant una exposició i, al bar on la vegada anterior vàrem parlar del silenci de Déu, em va explicar el projecte

Es tracta d’una exposició de fotografies seves de temes rasquerencs. Diu que penjarà de tres a cinc ampliacions donant-les com a resultat d’un treball que a manera de contactes s’exposarà, també, sota de les les ampliacions. En sortir del bar em va dir que les anava a recollir juntament amb els marcs

Fer un elogi dels seus treballs, aquí, és innecessari

Jo li vaig insistir molt, però, que pensés la manera de «publicar-ho» tot allò

Que potser el format ideal seria una web de l’exposició però que si a això no arribava que pensés, si més no, en un blog, o en un blog per tema, ja que la densitat del treball acumulat és notòria i dóna per això i per a més

Pensava que seria una possibilitat més de continuar els treballs que, de forma simbòlica, tots vàrem començar a fer amb nosaltres mateixos quan vam començar els blogs. Mirar allà, als començaments, segons com, pot provocar vertigen. La de coses que ens han passat !

De les coses que ens han passat en aquest temps, de donar-ne de tres a cinc imatges com a bons ( o molt bons ) resultats, d’estar-ne fins i tot orgullosos d’aquests resultats tan a la vista, és del que a mi em semblava que parlava en Pere

Jo que no sóc ell, millor dit els meus ulls que no són els seus, ja se senten orgullosos pel sol fet de veure, de participar en la festa de la visibilitat de la vista d'aquelles cisternes ancestrals, d'aquells camps, des de l’ermita de sant Domènec, en els quals jo hi veia d'una manera molt suggeridora, l’infinit