diumenge, 22 d’abril del 2007

Dimarts passat, a Navarcles, ens vem trobar els que havíem fet el curset de formació que cada any s'organitza des de les parròquies dels pobles del voltant. Hem sopat plegats. A l'hora del cafè, hem explicat acudits. Mossèn Escós ha explicat aquest:

Eren dos caçadors que, al sortir del bar, es van trobar amb el mossèn del poble. Un d'ells li diu:

―Hola mossèn, que li agradaria de venir, demà, a caçar amb nosaltres? Segur que s'ho passaria molt be..

El company li dona un cop de colze i li diu fluixet:

―Que estàs boig ?!

El mossèn respon de seguida, tot content:

―Sí que m’agradaria de provar-ho això d'anar caçar.. Fet ! M'hi apunto !

i queden per l'endemà

Quan el mossèn s'allunya, el company li diu:

―Però, a qui se li acut d'invitar el mossèn a venir? Que no veus que és un carrossa? Ja veuràs que fins i tot vindrà amb la sotana..

---

A l'altre dia, ben de matí es troben tots tres a la plaça i se'n van a caçar. Els dos amics amb l'escopeta i el mossèn.. amb la sotana.

Després de caminar una estona, veuen una llebre. El que havia invitat el mossèn, tot esberat, agafa l'escopeta i diu:

―"Goiti, goiti, mossèn, es fa així.."

(Apunta, dispara.. )

―"Hosti, l'he fallada !"

El mossèn, en sentir allò de "hosti", li diu:

―"Perquè parles així, desgraciat ? Que no veus que Déu nostre Senyor s’enfadarà? Que no t'adones que ara mateix podria enviar un llamp del cel i deixar-te fulminat?

L'altre company li diu fluixet:

―"Ja comencem. Ja t'ho deia jo.."

Segueixen un tros enllà i veuen un conill. Torna a preparar l'escopeta i diu:

―"Ara veurà"

(apunta, dispara..)

―"Hosti, l'he tornat a fallar !"

El mossèn es posa les mans al cap:

―"Però no t'he dit que no diguis això, talòs?. Que vols que Déu nostre Senyor t’enviï un llamp?

El company sospira. En aquestes, veu allà al davant un porc senglar. Agafa l'escopeta, apunta, dispara i el porc senglar fuig com un coet..

―"Hosti, quina badada !", se li escapa de dir

De cop i volta, uns nuvolets que hi havia al cel s’enfosqueixen, salta un llamp i.. mata el mossèn.

Déu nostre Senyor treu el cap per entre els núvols i diu:

―"Hosti, quin fallo !"

3 comentaris:

Carme ha dit...

Hosti que bo!!! jajaja

Mingu Manubens Bertran ha dit...

Quin desastre. Últimament tinc poc temps i resulta que, per una cosa que deixo caure al blog, quan la llegeixo de nou em sona fora de lloc, desentonada.

Vale. L'acudit tot ell, així llegit en fred sona irreverent. Suposo que en origen, poc o molt ho és. La sotana, el renec, el qualificatiu de carrossa i, per acabar, el llamp que mata el mossèn..

Però és que, espero que ho hagueu notat, per a mí la gràcia estava en l'escena tota sencera:

Un capellà explicant un acudit sobre capellans..

Mossèn Escós, que és una persona riallera i profunda, un home bo i senzill i nosaltres, la colla de persones avorrides que érem allí, sempre reunits per escoltar temes "trascedents" ara rient tots com uns beneits

Carme ha dit...

... i jo volia dir ostres i no hosti..