L'escriba s'ha quedat petrificat perquè la Maite ha tornat!!
7 comentaris:
Anònim
ha dit...
SALAMALICOM HABIBIS
("bon dia carinyets", en àrab)......
COSINS MEUS:
Aquesta vegada, per si en d'alres ocasions no havia pogut ser, diré tota la veritat. I si vosaltres voleu la presenataré en forma de crònica. Aquesta serà tota la veritat, la meva veritat, i omés la meva sobre un viatge al Baix Egipte. Un viatge mític per molta gent. En el meu cas, un viatge a-mític.
Si voleu la tindreu de la meva mà, aquesta crònica, amb fotos incloses.
Malauradament l'important d'aquesta veritat us pot deixar ben indiferents. Sobretot a aquells que heu somniat des de fa temps amb un viatge a l'Egipte dels faraons i necessiteu que us expliquin quan medeixen les piràmides de Keops, Kefren i Miccerinos.... Perquè no crec en absolut poder ser una veu fiable, objectiva i paradoxalment documentada sobre la Vall del Nil.
Si us interessa una veu plena de decisions, d'agritud, mordaç, irònica, crítica i subjectivament "made in Maite", m'ho dieu. En aquest cas intentaré no defallir les més altes quotes de pretensió en l'ús del llenguatge en aquest blog íntim on un dels lemes és "El tema és el llenguatge" [coñe ! no tinguem por d'expressar allò que sentim, el que pensem i el que fem !!....ans al contrari, fer d'aquest espai un saló de te i tertuliar sempre ho he trobat digne, perquè si no, em pregunto perquè serveix tenir tant de criteri personal per distingir-se, sense tenir veu !!!!!]
Faré un esforç per ennaltir el llenguatge de les emocions, dels fets, de les visions personals. I dit això em reafirmo en què tota visió personal és una visió. Jo, tu, ell, ella, ells, elles, els altres, etc....a tots els que hem vist la terra dels faraons......i em tocat les seves pedres....també tenim dret a expressar-nos.
Habibis cosins..... llegiu la H com J
"Shukran"
(gràcies en àrab)
Especialment gràcies a la M Carme per totes les entrades al blog fetes durant el meu viatge a base de retalls de sms's de mòbil. Tots ells anaven dirigits a les cosines Bertran.
A mi personalment aquesta entrada em sembla el guió del tercer poema del "Geògraf enamorat"
Potser t'abelliria de fer un blog exclusivament dedicat a escriure-hi els guions del successius poemes...
(Sé de gent de Vilabertran que estarien encantats)
La cosa, crec jo, dóna per això... i per més...
I no crec que et costi gaire: això de "faré un esforç" sona una mica a melodramàtic i està bé que ho diguin els del cor de la ciutat, però aquest crec que no és el llenguatge que més t'escau tota vegada que, sense fer-lo, aquest esforç, ja aconsegueixes que ens arribi, de tu, allò que ens havia d'arribar, allò que ens volies donar
Bé, per acabar, amb tots catorze també pronuncio la paraula "benvinguda" per a tu, no sense, però (ja em perdonaràs) renyar-te una mica:
La veritat mai no deixa indiferent ningú
Si una cosa té la veritat, si en alguna cosa se la coneix, justament és en això: que de cap manera ens deixa indiferents
Gràcies per les vostres intervencions, totes benvingudes.
Gràcies, també, pel coratge que m'heu transmès. El qual, de ben segur em seguirà fent pensar en la potència i la substància del que volia paladejéssiu..........en "el guió del tercer poema del "Geògraf enamorat"
Efectivament, com bé diu la M Carme (que té uns ulls que tot ho veuen, les orelles ben parades i la boca tancada, sempre quan s'escau) necessitava sondejar espectatives.
Sense conèixer, encara massa, les vostres embranzides que parlen de no rebre amb indiferència res que s'allunyi de visions particulars, us diré que ahir per la tarda ja vaig escriure una primera crònica.
Em sembla una bona idea obrir un blog específic.
Potser vaig tornar potent, però no és cap mèrit. El que és un mèrit és mantenir-se potent. Faré un esforç, sí, per més melodramàtic que pugui semblar.
Habibis fins aviat i sobretot, deixeu-vos emportar per les imatges.....el relat que les acompanyarà serà el complement.....i així és com invertirem les normes.
Crec que val la pena posar les normes, les regles, cap per avall solament per a ser trangressor. Aquesta és la finalitat de l'art de mirar i de contemplar el món.
7 comentaris:
SALAMALICOM HABIBIS
("bon dia carinyets", en àrab)......
COSINS MEUS:
Aquesta vegada, per si en d'alres ocasions no havia pogut ser, diré tota la veritat. I si vosaltres voleu la presenataré en forma de crònica. Aquesta serà tota la veritat, la meva veritat, i omés la meva sobre un viatge al Baix Egipte. Un viatge mític per molta gent. En el meu cas, un viatge a-mític.
Si voleu la tindreu de la meva mà, aquesta crònica, amb fotos incloses.
Malauradament l'important d'aquesta veritat us pot deixar ben indiferents. Sobretot a aquells que heu somniat des de fa temps amb un viatge a l'Egipte dels faraons i necessiteu que us expliquin quan medeixen les piràmides de Keops, Kefren i Miccerinos.... Perquè no crec en absolut poder ser una veu fiable, objectiva i paradoxalment documentada sobre la Vall del Nil.
Si us interessa una veu plena de decisions, d'agritud, mordaç, irònica, crítica i subjectivament "made in Maite", m'ho dieu. En aquest cas intentaré no defallir les més altes quotes de pretensió en l'ús del llenguatge en aquest blog íntim on un dels lemes és "El tema és el llenguatge" [coñe ! no tinguem por d'expressar allò que sentim, el que pensem i el que fem !!....ans al contrari, fer d'aquest espai un saló de te i tertuliar sempre ho he trobat digne, perquè si no, em pregunto perquè serveix tenir tant de criteri personal per distingir-se, sense tenir veu !!!!!]
Faré un esforç per ennaltir el llenguatge de les emocions, dels fets, de les visions personals. I dit això em reafirmo en què tota visió personal és una visió. Jo, tu, ell, ella, ells, elles, els altres, etc....a tots els que hem vist la terra dels faraons......i em tocat les seves pedres....també tenim dret a expressar-nos.
Habibis cosins..... llegiu la H com J
"Shukran"
(gràcies en àrab)
Especialment gràcies a la M Carme per totes les entrades al blog fetes durant el meu viatge a base de retalls de sms's de mòbil. Tots ells anaven dirigits a les cosines Bertran.
jajiejs a tu pej elj msm !!
jaujem de montaj una trbadajada nomej pej jegipta e india! que jaj en tnimj ganejjjjj !!!!!
Hola Maite, benvinguda ! (bentornada !)
I és clar que sí, que ens agradaria saber què és el que t'ha semblat de "l'Egipta". Més ara que ja ens has picat la curiositat..
Gràcies per tenir-nos al dia, MªCarme.
soc tot orelles !!!!!!! tinc el cor espectant...... i porto tota la setmana fent dieta per fer lloc als calçots de disabte....Maite benvinguda
Ep, Maite !
Tornes potent !
A mi personalment aquesta entrada em sembla el guió del tercer poema del "Geògraf enamorat"
Potser t'abelliria de fer un blog exclusivament dedicat a escriure-hi els guions del successius poemes...
(Sé de gent de Vilabertran que estarien encantats)
La cosa, crec jo, dóna per això... i per més...
I no crec que et costi gaire: això de "faré un esforç" sona una mica a melodramàtic i està bé que ho diguin els del cor de la ciutat, però aquest crec que no és el llenguatge que més t'escau tota vegada que, sense fer-lo, aquest esforç, ja aconsegueixes que ens arribi, de tu, allò que ens havia d'arribar, allò que ens volies donar
Bé, per acabar, amb tots catorze també pronuncio la paraula "benvinguda" per a tu, no sense, però (ja em perdonaràs) renyar-te una mica:
La veritat mai no deixa indiferent ningú
Si una cosa té la veritat, si en alguna cosa se la coneix, justament és en això: que de cap manera ens deixa indiferents
TOMA! ESA!ANONIMUS-MAITE
IEPAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAIXÓ-JA O SAP-LI AGRADA QUE LI RECORDIN!!!!! GRÀCIES ANONIM PER FER-HO!!!!!!!!!!
Habibis !!!!
Gràcies per les vostres intervencions, totes benvingudes.
Gràcies, també, pel coratge que m'heu transmès. El qual, de ben segur em seguirà fent pensar en la potència i la substància del que volia paladejéssiu..........en "el guió del tercer poema del "Geògraf enamorat"
Efectivament, com bé diu la M Carme (que té uns ulls que tot ho veuen, les orelles ben parades i la boca tancada, sempre quan s'escau) necessitava sondejar espectatives.
Sense conèixer, encara massa, les vostres embranzides que parlen de no rebre amb indiferència
res que s'allunyi de visions particulars, us diré que ahir per la tarda ja vaig escriure una primera crònica.
Em sembla una bona idea obrir un blog específic.
Potser vaig tornar potent, però no és cap mèrit. El que és un mèrit és mantenir-se potent. Faré un esforç, sí, per més melodramàtic que pugui semblar.
Habibis fins aviat i sobretot, deixeu-vos emportar per les imatges.....el relat que les acompanyarà serà el complement.....i així és com invertirem les normes.
Crec que val la pena posar les normes, les regles, cap per avall solament per a ser trangressor. Aquesta és la finalitat de l'art de mirar i de contemplar el món.
Shukran
Publica un comentari a l'entrada