Avui, més d'un de nosaltres, a Barcelona, prop de l'edifici Stella Maris (lloc d'aixopluc de gent marinera "—damos cobijo", explicava amb amabilitat l'home que ens ha rebut..), ens hem fixat en aquest Ferry
Coraggio és el seu nom,
C O R A G G I O
PALERMO
-
Potser li aniria aquesta lletra d'un poema de José Pedroni que sentiem fa una estona en un caset de Jorge Cafrune:
¡Gaucho!
Gaucho que estás en todas partes, en la tierra,
en los árboles, en toda pisada de caballo,
en todo vuelo de ave...
¡Gaucho de la Cruz del Sur, sobre la pampa grande!
Las piernas entre ramas, los ojos anhelantes,
desmontados andamos de tu coraje,
sin cuchillo, sin lazo, por amarillas calles.
Viento ladrón de libertad y honra metido en los trigales.
¿Dónde la voz que diga "¡Por aquí!" en nuestra amarga tarde;
dónde la voz de valeroso rumbo que nos enanque
y el ala del sombrero otra vez nos levante?
Fuerza que se ha alejado de nosotros,
por el mañana, ¡hágase!.
Vénganos otra vez, ¡Oh gaucho!, tu coraje.
Vénganos tu conciencia del deber. Vénganos tu arranque.
Tu cuchillo de fuego. Tu altivez. Tu donaire.
Tu canto de jilguero. Tu baile.
Tu corazón de niño. Tu ángel.
¡Vénganos sobre el campo, por el aire!
4 comentaris:
Moltíssimes gràcies !
Recordes ? "Saaalve, estreeella de los maaares..."
I molts altres acudits que ara no venen al cas
Només una cosa : aquests dies els coets, les fogueres que, per uns instants s’eleven amb una força exuberant ( oohhh ! ) jo em pensava que aquests focs d’artifici només eren cosa de la dimensió d’allò que es veu. Ara sé que hi ha coets de moltes menes ( de repent s'alcen en la nit de l'infinit coets fets de paraules, molt més lluminosos, espectaculars, bellíssims ) i considero aquest saber com un tresor i també sé que el millor sobre els tresors és callar-ne, no fos cas...
Jolines, quin dia, ahir !
b) El consistori de Vilabertran s'ha mostrat interessat a traduir la cançó del gaucho i adaptar-la com a himne de la Vila
A un
a un que a un alberg es fa ell mateix les cançons
a un que no n´encerta ni una
a un que no porta mai un ral a la butxaca i que per això té sempre una set de dos rals
a un que quan està col·locat pren el cel per una camisola blava i plora com una canal i canta cançons de poesia doble
a un gaucho
al seu coratge
un gaucho es un gancho en forma de U ? Uy ja caUllo :)
Carmeta :)
Jo recordo de Cartagena un músic fent la "mili" que es cuidava d'ensenyar-nos els cants a tota la "tropa". Hi havia un tros de la Salve que ell la deia "sa-aalve salve, Estrella de los mares", i quan ja ens la tenia apresa, va passar per allí el comandant i li va fer canviar (aquell home ho comandava tot, allí, fins i tot les notes de les partitures): s'havia de cantar "salve-ee salve, etc."
D'ahir, en clau de coratge, també cal destacar la visita que ens va fer el Xevi. Està decidit i entusiasmat, "ple de l'Esperit" era l'expressió que em va venir al cap, preparant un nou viatge a la Índia, aquesta vegada -no em sé estar de dir-ho- amb la Andrea. La filla del Pitu, sí !
I per acabar, encara et sento, Santi, allà a la cantonada entre Casp i Bruc, amb el crit de comiat:
"—seguim.. CORAGGIO !"
Publica un comentari a l'entrada