A petició d'una oient (de fet no conec res dels Antònia Font, però buscant Sant Pere canta [mai + ben dit]) i amb l'ànim de donar-ne (d'ànim) als "selectos": BONS EXÀMENS a tothom.
7 comentaris:
Anònim
ha dit...
Benvolgut Mingu
Ja em perdonaràs aquesta intervenció "intempestiva" en el lloc no escaient
Ara sóc a l'ordinador de la Núria i no disposo de les adreces
La qüestió és la següent :
Quan la Núria engega l'ordinador surt d'entrada un missatge ( a més de l'habitual que ens diu que el Windows és pirata i que amb aquell "parche" que ens vas enviar no hem pogut eliminar ) que avisa que la temperatura és per damunt del normal i diu que cal prémer la tecla F1 per seguir
Quan seguim, efectivament, notem que l'ordinador ( el ventilador ? ) fa un soroll excessiu que es converteix en obsessiu quan el deixa ( la Núria ) tota la nit descarregant ( pel·lícules, mp3, etc )
Amb aquests símptomes ens pots dir alguna cosa ?
Per exemple : som davant d'una amenaça nuclear de destrucció massiva ?
Perdona la nostra ignorància...
També et volia demanar un favor : resulta que l'Imma em va dir que no rebia la notificació de tots els treballs que es couen en els nostres blogs. Se que això és degut a què no ha premut alguna de les preferències que cal prémer i que no sé quines són. A mi també em passa amb el blog de la Maite, i ho considero imperdonable i imprescindible per la meva subsistència
¿ Saps com dimonis es fa això de rebrer l'avís de tot el que passa en els nostres blogs ?
Ara no entenc perquè no em surt --ospedrer!-- el comment del Pere, però seguim
Això del blogs és un recurs, també, d'emergència : ens hi va, com si diguéssim, la sobrevivència
Jo sé que sempre puc, des d'un "cyber" anar al blog "El pot petit" o al "Jamhedinat" i llençar, com ara faig, un sos, sense dependre del "meu" (?) correu
És lògic que em preocupi del bon funcionament de tot plegat
De les bones notícies que m'arriben d'una garçota que dina, i que ens ho diu, magníficament, en els moment més inoportuns ( jo acostumo a rebre els seus comunicats quan hi ha més activitat a la feina i no puc "saborejar" els seus plat i haig de pensar que els seus plats no tindran res a veure amb allò que m'espera al menjador i haig d'eliminar els seus missatges perquè em venen en plena tempesta de pressupostos de paperarires, d'impremtes o de grafistes. No, no tinc temps, però cada vegada que veig les imatges que ens envia penso : mmmmm...
La qüestió ( com és el meu cas amb el blog de la Maite ) és que l'Imma em va dir que ella no rebia les notificacions i, com us he dit, no entenc com un pot sobreviure sense rebre tan "bones notícies" i com que sé que això depèn de tan sols d'un "clic" que els experts saben fer en el lloc adequat, des d'aquí, els demanaria a aquets experts que vetllessin pel bon funcionament de tot plegat: tots els blogs han de tenir, des del meu punt de vista, un funcionament al 100%
Ara em ve al cap que encara no he contestat l'entrada aquella d'aquells francesos que es dediquen a anar pel món amb arcs a la cacera de papagais
Passejador de can Fanga com sóc, no us podeu imaginar la de vegades que hi he pensat...
Aquí, els papagais, s'han fet els amos del rodal i són un problema a molts nivells
Jo que sóc vell i que de vegades vaig a passejar als parcs de la ciutat i que em trobo amb aquests animals sorollosos i emprenyadors, allò que més m'agradaria és tenir un arc i unes fletxes com les de la gent del poble que està agermanat amb Guardiola de Fontrubí, en el terme del qual municipi hi un mas anomenat Mas Moió, que vol dit Molló o, en castellà "Mojón"
Ah, qui tingués un arc i unes fletxes per fer callar aquests animalots tan prepotents, tan sorollosos i tan estranys que fan fugir els pardals, els falziots, els coloms i les merles !
No, no, res d'intempestiu, cap problema, això és can seixanta..
De l'ordinador de la Núria ja n'hem parlat per telèfon, però crec que val la pena donar resposta a algunes de les coses que planteges. Com que és una mica rotllo, ho deixo penjat AQUÍ per a qui interessi.
(Ho podeu llegir si voleu saber com fer que el vostre blog enviï les noves entrades al correu dels altres -Maite- o com fer que us arribin les notificacions de noves entrades en el cas de que no sigui així -Mima-.. i alguna tont..bertranada més)
Parlant de bertranades, fantàstiques la de "l'amenaça nuclear", Santi, la del ventilador F10, Pere, i les teves regidories, MªCarme..
Xevi, quan ens anunciareu el nou fitxatge?
Bon diumenge a tothom. Nosaltres -la Isabel i jo- avui hem fet una petita excursió per les Agulles de Montserrat
M’ha fet gracia perquè, no veient tele però escoltant la radio, estic a l’aguait de la polèmica tot i que no he pogut sentir de manera directe els arguments i les pretensions de adria, i ja fa dies volia intervenir-hi, nomes que no tinc els noms i les dades concretes, parlo de memòria. La proposta de poesia doble incidía en el mateix tema. Sería poesia doble la que poques vegades es materialitza es a dir, poesia inherent a tot ens i poesia del que te el do d’explicitar-la poèticament? Seria una altre cosa en la que hi cap doble, triple quàdruple? Quan arribéssim a la quíntuple, diríem a veure, si, però, poesia nomes es una La Poesia?. Lo mateix l’art? Seria la cuina una art aplicada L’art de la pesca hauria d’anar a Basel? La cuina seria mes que un art la mare de l’art? Que la cuina es present en l’art, es cosa que va de Altamira, passant per en Bruegel, sandy skoglund, o Marina Abramovic, per dir alguns noms (vosaltres en sabreu mes) i diferents maneres de utilitzar-ho, en pelis com el silenci dels corders i moltes mes (a recordar la activitat que va fer la Ada Parellada quan jo treballava al coses de menjar: unes projeccions a la façana del macba de pel•lícules sobre cuina i, al mateix temps es cuinava els plats que sortien a la peli i eren els que menjava el públic), El tema de la cuina i l’art n’era un dels que obsessivament preocupava a la Blanca. Precisament hi pensava al reflexionar sobre quina era la condició mes encertada de jamedinat, el nom?, el fet de que sigui diari, part disciplina del menjar part activitat lúdica? Les fotos? Què d’en Adria anirà a Bassel? Les seves mans, tot ell, el seu plat? Pensant en jamedinat recordava que quan Marina Abramovic es va separar del seu company, entenent que no podia fer un plis-plas, van acordar que el moment de la separació seria quan –començant cada un a caminar des de un extrem de la gran muralla xinesa, es trobessin.
No es el lloc adequat, però tampoc valia una entrada
7 comentaris:
Benvolgut Mingu
Ja em perdonaràs aquesta intervenció "intempestiva" en el lloc no escaient
Ara sóc a l'ordinador de la Núria i no disposo de les adreces
La qüestió és la següent :
Quan la Núria engega l'ordinador surt d'entrada un missatge ( a més de l'habitual que ens diu que el Windows és pirata i que amb aquell "parche" que ens vas enviar no hem pogut eliminar ) que avisa que la temperatura és per damunt del normal i diu que cal prémer la tecla F1 per seguir
Quan seguim, efectivament, notem que l'ordinador ( el ventilador ? ) fa un soroll excessiu que es converteix en obsessiu quan el deixa ( la Núria ) tota la nit descarregant ( pel·lícules, mp3, etc )
Amb aquests símptomes ens pots dir alguna cosa ?
Per exemple : som davant d'una amenaça nuclear de destrucció massiva ?
Perdona la nostra ignorància...
També et volia demanar un favor : resulta que l'Imma em va dir que no rebia la notificació de tots els treballs que es couen en els nostres blogs. Se que això és degut a què no ha premut alguna de les preferències que cal prémer i que no sé quines són. A mi també em passa amb el blog de la Maite, i ho considero imperdonable i imprescindible per la meva subsistència
¿ Saps com dimonis es fa això de rebrer l'avís de tot el que passa en els nostres blogs ?
Ja diràs
Gràcies una vegada més
Ara no entenc perquè no em surt --ospedrer!-- el comment del Pere, però seguim
Això del blogs és un recurs, també, d'emergència : ens hi va, com si diguéssim, la sobrevivència
Jo sé que sempre puc, des d'un "cyber" anar al blog "El pot petit" o al "Jamhedinat" i llençar, com ara faig, un sos, sense dependre del "meu" (?) correu
És lògic que em preocupi del bon funcionament de tot plegat
De les bones notícies que m'arriben d'una garçota que dina, i que ens ho diu, magníficament, en els moment més inoportuns ( jo acostumo a rebre els seus comunicats quan hi ha més activitat a la feina i no puc "saborejar" els seus plat i haig de pensar que els seus plats no tindran res a veure amb allò que m'espera al menjador i haig d'eliminar els seus missatges perquè em venen en plena tempesta de pressupostos de paperarires, d'impremtes o de grafistes. No, no tinc temps, però cada vegada que veig les imatges que ens envia penso : mmmmm...
La qüestió ( com és el meu cas amb el blog de la Maite ) és que l'Imma em va dir que ella no rebia les notificacions i, com us he dit, no entenc com un pot sobreviure sense rebre tan "bones notícies" i com que sé que això depèn de tan sols d'un "clic" que els experts saben fer en el lloc adequat, des d'aquí, els demanaria a aquets experts que vetllessin pel bon funcionament de tot plegat: tots els blogs han de tenir, des del meu punt de vista, un funcionament al 100%
Ara em ve al cap que encara no he contestat l'entrada aquella d'aquells francesos que es dediquen a anar pel món amb arcs a la cacera de papagais
Passejador de can Fanga com sóc, no us podeu imaginar la de vegades que hi he pensat...
Aquí, els papagais, s'han fet els amos del rodal i són un problema a molts nivells
Jo que sóc vell i que de vegades vaig a passejar als parcs de la ciutat i que em trobo amb aquests animals sorollosos i emprenyadors, allò que més m'agradaria és tenir un arc i unes fletxes com les de la gent del poble que està agermanat amb Guardiola de Fontrubí, en el terme del qual municipi hi un mas anomenat Mas Moió, que vol dit Molló o, en castellà "Mojón"
Ah, qui tingués un arc i unes fletxes per fer callar aquests animalots tan prepotents, tan sorollosos i tan estranys que fan fugir els pardals, els falziots, els coloms i les merles !
No, no, res d'intempestiu, cap problema, això és can seixanta..
De l'ordinador de la Núria ja n'hem parlat per telèfon, però crec que val la pena donar resposta a algunes de les coses que planteges. Com que és una mica rotllo, ho deixo penjat AQUÍ per a qui interessi.
(Ho podeu llegir si voleu saber com fer que el vostre blog enviï les noves entrades al correu dels altres -Maite- o com fer que us arribin les notificacions de noves entrades en el cas de que no sigui així -Mima-.. i alguna tont..bertranada més)
Parlant de bertranades, fantàstiques la de "l'amenaça nuclear", Santi, la del ventilador F10, Pere, i les teves regidories, MªCarme..
Xevi, quan ens anunciareu el nou fitxatge?
Bon diumenge a tothom. Nosaltres -la Isabel i jo- avui hem fet una petita excursió per les Agulles de Montserrat
Ara mateix escric a l'Imma i li ho dic
Jamedinat.
A Basel?.
M’ha fet gracia perquè, no veient tele però escoltant la radio, estic a l’aguait de la polèmica tot i que no he pogut sentir de manera directe els arguments i les pretensions de adria, i ja fa dies volia intervenir-hi, nomes que no tinc els noms i les dades concretes, parlo de memòria.
La proposta de poesia doble incidía en el mateix tema.
Sería poesia doble la que poques vegades es materialitza es a dir, poesia inherent a tot ens i poesia del que te el do d’explicitar-la poèticament?
Seria una altre cosa en la que hi cap doble, triple quàdruple?
Quan arribéssim a la quíntuple, diríem a veure, si, però, poesia nomes es una La Poesia?.
Lo mateix l’art?
Seria la cuina una art aplicada
L’art de la pesca hauria d’anar a Basel?
La cuina seria mes que un art la mare de l’art?
Que la cuina es present en l’art, es cosa que va de Altamira, passant per en Bruegel, sandy skoglund, o Marina Abramovic, per dir alguns noms (vosaltres en sabreu mes) i diferents maneres de utilitzar-ho, en pelis com el silenci dels corders i moltes mes (a recordar la activitat que va fer la Ada Parellada quan jo treballava al coses de menjar: unes projeccions a la façana del macba de pel•lícules sobre cuina i, al mateix temps es cuinava els plats que sortien a la peli i eren els que menjava el públic),
El tema de la cuina i l’art n’era un dels que obsessivament preocupava a la Blanca.
Precisament hi pensava al reflexionar sobre quina era la condició mes encertada de jamedinat, el nom?, el fet de que sigui diari, part disciplina del menjar part activitat lúdica? Les fotos?
Què d’en Adria anirà a Bassel? Les seves mans, tot ell, el seu plat?
Pensant en jamedinat recordava que quan Marina Abramovic es va separar del seu company, entenent que no podia fer un plis-plas, van acordar que el moment de la separació seria quan –començant cada un a caminar des de un extrem de la gran muralla xinesa, es trobessin.
No es el lloc adequat, però tampoc valia una entrada
Kassel ? Basel ? I si és Basel, és Basel Land o Basel Stadt ? A menys que no sigui un coet lingüístic de sant Joan : Bassel o Kasel
Amb tants de coets com s'han llençat aquests dies podríem fer una revetlla virtual al blog del Pitu !
Artista convidat : Raphael
a KASEL!!!pero de totes maneres no heu kasat lo que volia dir! pero es igual viska la pirotecnia!
felicitats JANA!!!!!!!!!
Publica un comentari a l'entrada