L’Angelus :
Tots tenim més o menys al cap la imatge del quadre de Millet : aquell que representa un pagès i una pagesa al camp amb el farcell a terra en actitud d’oració
Doncs bé, abans d’ahir vaig anar a Barà i de tornada, en un d’aquells llarguíssims carrers que van de la residència al poble, vaig veure a la paret d’una torre, una ceràmica d’aproximadament un metre d'alt que representava aquesta imatge clàssica que us he descrit. Eren inconfusibles el posat, les siluetes i els tons, tot i que qui ho va copiar va agafar només l’enquadrament central.
Hi havia un arbre, un nesprer, que tapava la part inferior de l'escena i vaig pensar que l'esforç de qui ho havia fet o encarregat prou valia la pena que m'aturés a observar-ne els detalls
Quan vaig trobar l’angle adequat ho vaig veure tot
Era exactament com us he dit, però als peus dels dos pagesos hi havia... una magnífica paella !
1 comentari:
Quines ganes de tenir una estona per ficar cullerada -no arribem a tota una paella descarada- en el quadre de Millet..
Alguna vegada, visitant una església penses: pobre Déu, les imatges que li posen a les seves coses.. quina paciència no ha d'haver tingut al llarg del segles..
Però aquest quadre de Millet jo diria que li deu agradar de veritat. És tan semblant als ambients que pinten les paráboles ! Els personatges, el camp, la posta de sol.. i, sobre tot, aquella manera d'acotar el cap. Com li va a l'escena que rememorem en la pregària de l'Àngelus ! El "que es faci en mí.." de la Verge Maria no és un una expressió voluntariosa, un "aquí estic JO pel que calgui", sinó molt més un acotament de cap com els dels dos pagesos.
Fa anys vem poder conèixer dues persones que em rocorden les del quadre de Millet: el Dídac i la Paulina. Ells dos cuidaven un troç que els havien llogat als afores de Manresa. Estimaven molt el pare, que li havia fet de padrí al Dídac. El Dídac ara ja és mort i la Paulina crec que ha trobat un nou company. Allà al seu troç, alguna vegada que hi haviem anat amb els nens, ens ensenyaven el que havien plantat feia poc i ens carregaven el cotxe del que hi havia. Sempre deien que quin dels nens els hi donàvem. Ells dos menjaven coses de l'hort per cada dia: faves, patates, tomàquets.. (paelles no sé si en feien) i la resta ho venien. Sempre portaven el mateix per a berenar: dues llesques de pà amb codonyat i formatge a dins
Publica un comentari a l'entrada