Llegeixo : « Jacob Taubes tenia una fe profunda en la possibilitat de posar la mà a l’espatlla d’algú altre tot dient, com Joan Baptista al riu Jordà, segons les paraules de Luter: “Das ist mein lieber Sohn, an dem ich mein Wohlgefallen habe”. “Aquest és el meu fill, l’estimat, en qui em complac”. És en aquest moment quan la coloma davalla del cel i una veu ressona de dalt, d’una mica més amunt.»
Llegeixo i entenc. Entenc que la revetlla ha fet estralls : la ressaca. El silenci als blogs és significatiu...
Entenc i penso : un no queda igual després de sentir paraules com aquestes, paraules que molt probablement els bloggers, a la revetlla, també van sentir. Algú que es complau de nosaltres pel que som : uuummm. Unes paraules que, segons que vol la tradició, ens van banyar un dia com aquest i per sempre més
Penso i somric : " I doncs, com et sentiries tu, si haguessis sentit paraules com aquestes ? "
1 comentari:
I parlant dels estralls de la revetlla, una novetat gastronòmica :Segons les estadístiques som el país europeu que mes consum fa de COCAdemanderINA.
Publica un comentari a l'entrada