M’entres anàvem cap a l’Atmella la Tere va saltar i ens va dir a la Maite i a mi :- Os he d’explicar algo molt fort que he averiguat fa molt poc temps,
- A si? Explica,explica vaaaaaaaaaa
- Pues l’altre dia vaig anar al metge per la cama , i la infermera al cridar Bertran perquè passes , a la vegada que jo també es va aixecar un senyor , ens varem quedar mirant els dos Bertrans drets allà a la sala d’espera i aquest senyor tot amable em va preguntar si el meu cognom acabava amb t o amb n ? jo li vaig respondre que amb n,jo com no!! vaig pesar primera a la consulta, i al sortir el sr. Bertran va atansar-se a mi i varem continuar,em va explicar on vivia, com es deia el seu pare,on havia nascut ......
- I? Que vols dir? .. que...(vàrem dir la Maite i jo seguint amb una atenció flipant),i llavors la Tere seria com mai l’havia vist i “com un mai mes” que diu el serrat, va dir :
- Pues que la vida del pare d'aquest senyor coincidia amb tot amb el vostre avi .... osigui que l'Avi Josep ...va TENIR UN FILL .....
nosaltres dues mes flipades encare jo dient Alaaaaaaaaaa... i la Maite va dir:Uyyy la Vila Bertran...quant o sàpiga el Santi.........
2 comentaris:
No sé de què us estranyeu : tenim un cosí anomentat Cristòfol Colom i un altre anomenat Ramon Muntaner...
Això em recorda les paraules del cap de Servei d'Arqueologia de l'ajuntament de Vilabertran que va tenir l'amabilitat d'acompanyar-me aquest estiu a fer una visita a la vila.
En un moment donat, entre unes cintes que preservaven el pas a una zona arquelògica especialment protegida per la bellesa de les troballes, em va dir : "A Vilabertran, el millor sempre està per venir"
Es veritat! i per part de la iaia llobet tenim els cosins condis i caprabo!
Publica un comentari a l'entrada