El Josep Mª avui a l'Atmella parlant amb el Xevi i quedant per concretar una calsotada-trobada a principis de Febrer per terres de Tarragona que os sembla?
35 comentaris:
Anònim
ha dit...
Bueno nois i noies, aneu-vos preparant aquells que vulgueu a una calçotada per la zona de la Conca de Barberà.
Proposo un dia : dissabte 11 de març....
Pel matí trobada a un monestir de la ruta del císter, Poblet per exemple......Dinar a un restaurant que encarragaríem i la tarda jocs per la canalla......jajaj
Vinga anem concretant, aquells que vulgueu apuntar-vos-hi !!!
Jajajajja......efectivament, és DISSABTE 10 DE MARÇ... és que havia mirat l'agenda de l'any passat....
"lo que paza e que estoy colgá aun en la india...mi calendario el que cuenta ez el de l'año pazao.... vaya cuelgue, tio !!" e que la india te deja colgà, bien colgá ... -mi amol-...
Poblet era un lloc molt estimat pels avis. En aquell rodal hi ha bons restaurants que tenen un vi excel·lent. Potser no caldria ni baixar a l'Espluga a dinar. Fins i tot potser, si diem que som de Vilabertran, podem dinar a l'hospederia, podem dinar en la companyia de reis i d'herois.
El que m'ha fet intervenir, Xevi, ha estat l'escenificació de l'encàrrec:
«Miri, serem tretze (o els que siguem) a dinar, però com que som supersticiosos, la taula haurà d'estar parada per a quinze»
O bé:
«Hauran de reservar dos llocs més. Fins a l'útim moment no sabrem si compareixeran. És que venen, sap, de molt lluny»
Donçs Santi el que m'ha fet intervenir a mi ha estat al pensar que serem 15 x uns quants més... Si fa bon dia no caldrá l'hospederia, ocuparem tot el jardí dels herois.
..i jo m'he imaginat d'aquí uns quants anys la Marta i l'Uri demanant un dinar per a dos i posant cara de paret mentre li deien als del restaurant que afegissin tretze cadires per si de cas al final compareixíem uns que vivíem lluny..
Aixi donçs hem d'anar pensant en reservar taula en aquest lloc tant llunyà, no? ho dic pq fer arribar els queviures i objectes de menage dèu neccesitar el seu temps...
Ei! Carme dijo: ho deia per alló d'organitzarme i per resservar-me el dia, ja saps que sóc una dona amb molts compromissos...potser es una cosa molt sèria oi? per fer brometa, aviam si m'hauré passat, ai!ai!ai!
Buenu, tú! cosina és nota que el nostre horari laboral és per la tarde i jo ja he fet el dinar. Ale! bones.
—Com saps, jo baixaré de Vilabertran, i ara, amb tot això de l'Ave, miraré d'agafar un tren que arribi a l'Espluga entre 9 i 10 —Com dius ? —D'acord : o tu o l'Uri em ( ens ? ) passareu a recollir per l'estació —Sí, sí, ja he vist que tenies els telèfons dels Estrada —Per cert, el de la teva mare el tens ? —Com dius ? —D'acord. De la teva mare i de la tia Merssedes t'encarregues d'avisar-les tu —Val val, ja ho anirem perfilant —Records per la Sessé —Un dia em vaig trobar a la Via Laietana... —Ah, ja t'ho va dir. Em vaig alegrar molt de trobar-me amb ell —Si, jo també penjo que ja arriba el senyor Llobet
1.- Es confirma que a tots els Bertran ens va bé una trobada el proper dissabte 10 de març de 2007.
2.- Es proposa que en Xevi encarregui el restaurant.
3.- El nombre mínim de persones és quinze, i el màxim a concretar.Pel cap baix, si comptem cosins, més germanes i marits bertran, i fills legítims de cosins em surten 50 persones aprox......
4.- Crec que els Arqué-Bertran serem 14.
5.- Crec que la visita a Poblet, Montblanc, o allà on sigui es mereixen un guia-animador/a. Un de nosaltres pot prepar-se una bona emboscada.
6.- Respecte del dinar a l'Espluga: prescriptiu calçotada que fa animalada.
7.- Sobre documents fundacionals de la trobada, tant contundents com els de l'anterior ocasió, no és qüestió de tenir-los en compte. ja estem enregistrats en el llibre Guiness. Podria esperar-se alguna sorpresa. Però si del què es tracta és de cobrir notícia, càmares digitals no en faltaran. Tot i que un CD de música recopilatòria amb la cançó més marxosa i la més relaxant segons cadascú, jo ho agraïria. Doncs no em puc imaginar en Santi, per exemple escollint una cançó estrident ! mare meva !
8.- Per cert, jo estaré recent vinguda d'Egipte.... i uns portaré a un faraó a cadascú.O què preferiu ?? un amuleto.....què...vinga !!
Jo em fico amb el punt 6. Crec que en Xevi hauria d'intentar fer una gestió amb l'hospederia del monestir. Tinc entès que és oberta i activa. Repeteixo : potser si diem que som de Vilabertran, ens ho tindran en compte
Que bé que ho esteu preparant i que bé, que ho esteu preparant..
Nosaltres els Manubens Gil ja us direm quants anem així que en tinguem idea..
Respecte del punt 6.. Home, jo, posats a fer, la veritat, també m'agradaria que ens donessin un àpat monàstic. I també podríem demanar uns exercicis espirituals de tres dies, oi Uri? :)))
Posats a demanar, nosaltres una piràmide, Maite. O, si no t'hi cap a la motxilla, ja ens conformem amb el ninot aquell del nas trencat..
No ho recordava, però molt probablement tot aquest enrenou d'aquests dies aquí, ha provocat que ahir tornés a donar una ullada als quaderns de camp de quan vaig anar, aquest estiu passat, a Vilabertran. Una nota del dia 10 d'agost diu : « La gent d'aquí, per dir " poner toda la carne en el asador " fa servir l'expressió " posar tots els calçots a la graella " »
Responent a la teva demanda de si hi tinc escrita alguna altra cosa que pugui ser d’interès, t’haig de dir que en la visita que vaig fer a la parròquia — a correcuita perquè el mossèn havia d’anar a sopar — lamentablement només vaig poder copiar, a un dels quaderns de camp, això d’un llibre que hi havia oberta a la sagristia : « Carta de sant Pau als de Vilabertran. Capítol quatre. L’exemple de l’avi. » I què direm, doncs, de l’avi Josep, el pare del nostre llinatge ? Si hagués estat just en virtut de les seves obres, hauria tingut motius de gloriar-se'n però ( ... ) » ( ... ) L’avi Josep va creure en Déu, que fa reviure els morts i crida a l'existència allò que no existia ( ... ) » ( ... ) Al contrari, davant la promesa de Déu, no es deixà endur per la incredulitat, sinó que va enfortir la seva ( ... ) Estava del tot convençut que Déu és prou poderós per a complir allò que ha promès. Per això també llegim: ‘ Li ho comptà com a justícia ’. I si es va escriure ‘ li ho comptà ’, no va ser tan sols per a ell sinó també per a nosaltres ( ... ) »
donem-ne gràcies! de que per fi va tenir un fill i nosaltres un tiet! encare que tard... pero de ben segur que ja molts de nosaltres l'hem comensat a estimar! VISCA!!!!!!!
D'aquest escut, Santi, en tenies algun bocet? Potser la MªCarme podria fer una aquarel·la que servís de capçalera al Blog:
Uns prats verds -deliciosos- pels que passa un caminet. A la vora del camí hi ha una olivera i al voltant de la olivera unes quants bens (ovelles). Al fons, sobre l'horitzó que és un arc tensat a punt de projectar-nos cap a no se sap quina promesa infinita, un sol taronja a punt de pondre's
Volien canviar l’escut. Deien que com que mai ningú no l’havia vist, el seu grup parlamentari faria una interpel·lació en aquest sentit proposant en el lloc dels símbols tradicionals, la imatge d’una cartera. Això és una bona imatge, deien, una molt bona imatge de futur.
Efectivament, l’escut de la vila — em refereixo a l’original — d’ençà de la guerra va quedar desaparegut.
La història, segons me la va explicar un pagès dels llegits de la vila, és com segueix.
L’alcalde, a la vista de les atrocitats que els dasaprensius — els havia vist « actuar » a la biblioteca i als arxius, malmetent molta documentació de gran valor arqueològic a Vilabertran de les Cintes, pel simpre fet que era escrita en català perquè d’això es deduïa — deien — que no podia ser de cap ciència allò que hi havia dibuixat a aquells papers.
Seguim. L’alcalde, deia, va reunir els notables de la vila i els va proposar que l’escut el prengués a sorts algú, el primer, amb el compromís que aquest, i d’amagat de tot i de tothom, el lliurés al cap d’un any a una de les altres famílies establint d’aquesta manera una rotació secreta. Els va fer veure la importància que l’escut esdevingués invisible als ulls dels descurosos. Allà hi havia símbols de gran valor que havien contribuït en gran manera a fer que a Vilabertran s'hi visqué tan bé i que sota cap pretext s'havia de permetre que fossin profanats per la mirada de desaprensius com aquells.
Aquesta és la història de l’escut, em digué el pagès aquella tarda assegut a un pedrís.
Allò que vostè, com és lògic, de tot això tampoc no pot saber, va continuar esbossant un mig somriure, és que els nacionals, en « prendre » la vila, mai no li perdonaren a l’alcalde el fet que no els quedà més remei que pactar amb ell i mantenir-lo en el càrrec i per això, periòdicament, fan proposicions absurdes com aquesta de voler canviar l’escut.
I tot això li ho he explicat, jove, em digué, perquè vostè m’ha preguntat quan hem començat a parlar qui eren, a Vilabertran, els qui en diem els carteristes.
35 comentaris:
Bueno nois i noies, aneu-vos preparant aquells que vulgueu a una calçotada per la zona de la Conca de Barberà.
Proposo un dia : dissabte 11 de març....
Pel matí trobada a un monestir de la ruta del císter, Poblet per exemple......Dinar a un restaurant que encarragaríem i la tarda jocs per la canalla......jajaj
Vinga anem concretant, aquells que vulgueu apuntar-vos-hi !!!
Nosaltrtes ens hi apuntem :))
En tot cas, si és dissapte serà el 10 de març...
A l'Espluga hi ha el "Senglar", recordo que tenien uns reservats per a dinars de 'cosintor'...
Nosaltres també ens hi apuntem.
Oriol
És el lloc on vàrem celebrar el casament del Xevi i la Mila
ja aprofitem e invitem el tiet Bertran !,demà crec que la Tere ha quedat amb ell, que aprofiti i li digui!
Jajajajja......efectivament, és DISSABTE 10 DE MARÇ... és que havia mirat l'agenda de l'any passat....
"lo que paza e que estoy colgá aun en la india...mi calendario el que cuenta ez el de l'año pazao.... vaya cuelgue, tio !!" e que la india te deja colgà, bien colgá ... -mi amol-...
més ja ja jás....
Poblet era un lloc molt estimat pels avis. En aquell rodal hi ha bons restaurants que tenen un vi excel·lent. Potser no caldria ni baixar a l'Espluga a dinar. Fins i tot potser, si diem que som de Vilabertran, podem dinar a l'hospederia, podem dinar en la companyia de reis i d'herois.
El que m'ha fet intervenir, Xevi, ha estat l'escenificació de l'encàrrec:
«Miri, serem tretze (o els que siguem) a dinar, però com que som supersticiosos, la taula haurà d'estar parada per a quinze»
O bé:
«Hauran de reservar dos llocs més. Fins a l'útim moment no sabrem si compareixeran. És que venen, sap, de molt lluny»
Donçs Santi el que m'ha fet intervenir a mi ha estat al pensar que serem 15 x uns quants més...
Si fa bon dia no caldrá l'hospederia, ocuparem tot el jardí dels herois.
..i jo m'he imaginat d'aquí uns quants anys la Marta i l'Uri demanant un dinar per a dos i posant cara de paret mentre li deien als del restaurant que afegissin tretze cadires per si de cas al final compareixíem uns que vivíem lluny..
si ves mingu aviam si aquest paparot et toca fer-lo a tú..... jajaja
Aixi donçs hem d'anar pensant en reservar taula en aquest lloc tant llunyà, no? ho dic pq fer arribar els queviures i objectes de menage dèu neccesitar el seu temps...
Tú Panadés o has dit
Deu o POT TOT!
no cal pas que i patim per aixó!
Ei! Carme dijo: ho deia per alló d'organitzarme i per resservar-me el dia, ja saps que sóc una dona amb molts compromissos...potser es una cosa molt sèria oi? per fer brometa, aviam si m'hauré passat, ai!ai!ai!
Buenu, tú! cosina és nota que el nostre horari laboral és per la tarde i jo ja he fet el dinar.
Ale! bones.
Com pots veure, una vegada més, l'has encertada, Picassa.
Efectivament, en la fotografia, en Josep Maria sembla estar parlant de tot això que estem dient aquí, personalment, amb tots nosaltres
Només et vas equivocar en la data. Tu no ho sabies quan vas fer la foto però vas fotografiar el futur
Qui sap si, en realitat, no està parlant amb el pare abad de Poblet per reservar taula ?
La pregunta : la memòria del seu mòbil, ¿ tindrà emmagatzemats els números de telèfon dels Estrada ?
mimaaaaaaaaa al contrari tú pasarta?, lo que si si em poguesis pasar dinar!!! que jo crec nomes ting sigrons avui........
Cosins, compteu amb els Estrada en pleno!!!!! Tinc ganes que l'Oriol i el Wil us coneguin!!!!
—Com saps, jo baixaré de Vilabertran, i ara, amb tot això de l'Ave, miraré d'agafar un tren que arribi a l'Espluga entre 9 i 10
—Com dius ?
—D'acord : o tu o l'Uri em ( ens ? ) passareu a recollir per l'estació
—Sí, sí, ja he vist que tenies els telèfons dels Estrada
—Per cert, el de la teva mare el tens ?
—Com dius ?
—D'acord. De la teva mare i de la tia Merssedes t'encarregues d'avisar-les tu
—Val val, ja ho anirem perfilant
—Records per la Sessé
—Un dia em vaig trobar a la Via Laietana...
—Ah, ja t'ho va dir. Em vaig alegrar molt de trobar-me amb ell
—Si, jo també penjo que ja arriba el senyor Llobet
Bé, anem sintetitzant i concretant.
1.- Es confirma que a tots els Bertran ens va bé una trobada el proper dissabte 10 de març de 2007.
2.- Es proposa que en Xevi encarregui el restaurant.
3.- El nombre mínim de persones és quinze, i el màxim a concretar.Pel cap baix, si comptem cosins, més germanes i marits bertran, i fills legítims de cosins em surten 50 persones aprox......
4.- Crec que els Arqué-Bertran serem 14.
5.- Crec que la visita a Poblet, Montblanc, o allà on sigui es mereixen un guia-animador/a. Un de nosaltres pot prepar-se una bona emboscada.
6.- Respecte del dinar a l'Espluga: prescriptiu calçotada que fa animalada.
7.- Sobre documents fundacionals de la trobada, tant contundents com els de l'anterior ocasió, no és qüestió de tenir-los en compte. ja estem enregistrats en el llibre Guiness. Podria esperar-se alguna sorpresa. Però si del què es tracta és de cobrir notícia, càmares digitals no en faltaran. Tot i que un CD de música recopilatòria amb la cançó més marxosa i la més relaxant segons cadascú, jo ho agraïria. Doncs no em puc imaginar en Santi, per exemple escollint una cançó estrident ! mare meva !
8.- Per cert, jo estaré recent vinguda d'Egipte.... i uns portaré a un faraó a cadascú.O què preferiu ?? un amuleto.....què...vinga !!
-HASTA AQUÍ-
Jo em fico amb el punt 6. Crec que en Xevi hauria d'intentar fer una gestió amb l'hospederia del monestir. Tinc entès que és oberta i activa. Repeteixo : potser si diem que som de Vilabertran, ens ho tindran en compte
Que bé que ho esteu preparant i que bé, que ho esteu preparant..
Nosaltres els Manubens Gil ja us direm quants anem així que en tinguem idea..
Respecte del punt 6.. Home, jo, posats a fer, la veritat, també m'agradaria que ens donessin un àpat monàstic. I també podríem demanar uns exercicis espirituals de tres dies, oi Uri? :)))
Posats a demanar, nosaltres una piràmide, Maite. O, si no t'hi cap a la motxilla, ja ens conformem amb el ninot aquell del nas trencat..
ja que hem superat els post de les galetes (22)
del MANUBENS-BORBON en vindren 116 i soposo aniren a la nit abans a dormiu al palau de plegamans!
ixperdoneu les meves matemàtiques! lo que fa la gana... les galetes son 222!!!
— Ep Pep !
— Ja tens el telèfon d'en Pere ?
— I el de la Totó ?
— Sí, torno a ser jo
— ¿ Creus que serà un impediment que el mateix dia jugui el Barça i el Madrid ?
Diuen que Hefest ( Ilíada, cant 18 ) va disposar en l'escut d'Aquil·les...
...la terra, el cel, el mar,
va posar-hi la lluna plena
i el sol que mai no es cansa,
i totes les estrelles del cel...
De tenir-ne, nosaltres, l'escut hauria de contenir un camí, un arc, una mà i ...
.. i molta pau per a fer-lo
No ho recordava, però molt probablement tot aquest enrenou d'aquests dies aquí, ha provocat que ahir tornés a donar una ullada als quaderns de camp de quan vaig anar, aquest estiu passat, a Vilabertran.
Una nota del dia 10 d'agost diu :
« La gent d'aquí, per dir " poner toda la carne en el asador " fa servir l'expressió " posar tots els calçots a la graella " »
Responent a la teva demanda de si hi tinc escrita alguna altra cosa que pugui ser d’interès, t’haig de dir que en la visita que vaig fer a la parròquia — a correcuita perquè el mossèn havia d’anar a sopar — lamentablement només vaig poder copiar, a un dels quaderns de camp, això d’un llibre que hi havia oberta a la sagristia :
« Carta de sant Pau als de Vilabertran. Capítol quatre. L’exemple de l’avi.
» I què direm, doncs, de l’avi Josep, el pare del nostre llinatge ? Si hagués estat just en virtut de les seves obres, hauria tingut motius de gloriar-se'n però ( ... )
» ( ... ) L’avi Josep va creure en Déu, que fa reviure els morts i crida a l'existència allò que no existia ( ... )
» ( ... ) Al contrari, davant la promesa de Déu, no es deixà endur per la incredulitat, sinó que va enfortir la seva ( ... ) Estava del tot convençut que Déu és prou poderós per a complir allò que ha promès. Per això també llegim: ‘ Li ho comptà com a justícia ’. I si es va escriure ‘ li ho comptà ’, no va ser tan sols per a ell sinó també per a nosaltres ( ... ) »
donem-ne gràcies! de que per fi va tenir un fill i nosaltres un tiet! encare que tard... pero de ben segur que ja molts de nosaltres l'hem comensat a estimar! VISCA!!!!!!!
D'aquest escut, Santi, en tenies algun bocet? Potser la MªCarme podria fer una aquarel·la que servís de capçalera al Blog:
Uns prats verds -deliciosos- pels que passa un caminet. A la vora del camí hi ha una olivera i al voltant de la olivera unes quants bens (ovelles). Al fons, sobre l'horitzó que és un arc tensat a punt de projectar-nos cap a no se sap quina promesa infinita, un sol taronja a punt de pondre's
O millor : com els vells temps : un vitrall ! Tot un luxe !
Sí, aproximadament era així com dius
El problema em ve, però, a l'escena de l'olivera :
Què signifiquen les dues branques d’olivera d’or entre les quals hi ha la paraula que no deixa de rajar oli daurat ?
Llavors sempre vaig a asseure’m a la seva presència i li dic :
— Qui sóc jo, paraula, i què és el meu rodal, perquè m’hagis conduït fins aquí ?
Això mai no sé com representar-ho
Ep Uris tots !
Heu de saber que a Vilabertran també hi ha una plaça anomenada de sant Josep Oriol
Doncs bé, en aquesta plaça, heu de saber que hi ha una botiga que amb neons hi diu " llums Bertran "
Si no us ho creieu és fàcil de constatar
Ep, Uris, ep. Esmoleu bé les eines que el dia 10 cada vegada és més aprop
Volien canviar l’escut. Deien que com que mai ningú no l’havia vist, el seu grup parlamentari faria una interpel·lació en aquest sentit proposant en el lloc dels símbols tradicionals, la imatge d’una cartera. Això és una bona imatge, deien, una molt bona imatge de futur.
Efectivament, l’escut de la vila — em refereixo a l’original — d’ençà de la guerra va quedar desaparegut.
La història, segons me la va explicar un pagès dels llegits de la vila, és com segueix.
L’alcalde, a la vista de les atrocitats que els dasaprensius — els havia vist « actuar » a la biblioteca i als arxius, malmetent molta documentació de gran valor arqueològic a Vilabertran de les Cintes, pel simpre fet que era escrita en català perquè d’això es deduïa — deien — que no podia ser de cap ciència allò que hi havia dibuixat a aquells papers.
Seguim. L’alcalde, deia, va reunir els notables de la vila i els va proposar que l’escut el prengués a sorts algú, el primer, amb el compromís que aquest, i d’amagat de tot i de tothom, el lliurés al cap d’un any a una de les altres famílies establint d’aquesta manera una rotació secreta. Els va fer veure la importància que l’escut esdevingués invisible als ulls dels descurosos. Allà hi havia símbols de gran valor que havien contribuït en gran manera a fer que a Vilabertran s'hi visqué tan bé i que sota cap pretext s'havia de permetre que fossin profanats per la mirada de desaprensius com aquells.
Aquesta és la història de l’escut, em digué el pagès aquella tarda assegut a un pedrís.
Allò que vostè, com és lògic, de tot això tampoc no pot saber, va continuar esbossant un mig somriure, és que els nacionals, en « prendre » la vila, mai no li perdonaren a l’alcalde el fet que no els quedà més remei que pactar amb ell i mantenir-lo en el càrrec i per això, periòdicament, fan proposicions absurdes com aquesta de voler canviar l’escut.
I tot això li ho he explicat, jove, em digué, perquè vostè m’ha preguntat quan hem començat a parlar qui eren, a Vilabertran, els qui en diem els carteristes.
Ara ja ho sap tot.
no he entes res que o podries tornar a repetir sietplau?¿
Publica un comentari a l'entrada