954
El lloc de Vilabertran es esmentat per primera vegada en un diploma del rei Lotari, en el qual es parla d'un petit habitacle i d'una esglesia dedicada a Santa Maria.
1060
El prevere Pere Rigau -escrit tambe Rigall-, que tenia cura de l'esglesia, va reunir un grup de clergues per viure-hi en comunitat.
1069
Tres matrimonis nobles donen l'alou on hi ha l'esglesia, amb tots els delmes, primmcies i oblacions, al prevere Pere Rigau.
1080
S'inicien les obres del nou monestir amb la construccio de l'esglesia.
1089
Un clergue de Vilabertran funda la canrnica de Santa Maria de Llads.
1100
Es consagra l'esglesia del monestir de Vilabertran.
Segles XII i XIII
Es construeixen progressivament les diverses dependencies del monestir, entre elles el claustre.
1295
Es casen al monestir de Vilabertran el rei Jaume II i Blanca d'Anjou.
Segle XV
Es fan importants obres al monestir de Vilabertran, entre les quals cal destacar l'edificacio del palau abacial, aixi com tambe la fortificacio dels edificis.
1592
El papa Climent VIII ordena la secularitzacio de les canrniques a Catalunya, entre elles la de Vilabertran, que es converteix en collegiata secular amb un prior i catorze monjos.
1794
Els francesos saquegen el monestir i comença la ruina de l'edifici, es perd l'arxiu i la biblioteca i les tombes de l'esglisia son destruodes.
1835
Amb la desamortitzacio, les dependencies del monestir passen a les mans privades i l'esglisia de Santa Maria es converteix en parroquia.
1939
S'inicien les obres de restauracio del monestir de Vilabertran, portades a terme pels soldats que habiten les dependencies monacals.
1945
Es constitueix el Patronat de Vilabertran, amb la missio de vetllar pel cenobi i recaptar fons per la seva conservacio.
1958
L'ajuntament de Vilabertran compra la torre d'en Reig per destinar-la a dependencies municipals i a d'altres utilitats publiques.
1960
Amb l'assistencia de l'abat Escarri i dels bisbes de Girona i Vic es inaugurada la restauracio de la capella dels Dolors, projectada per l'arquitecte Pelagi Martinez, que allotja la Creu de Vilabertran.
1980
L'arquitecte Benet Cervera dirigeix les obres de restauracio del monestir, patrocinades a partir del 1982 per la Generalitat.
1991
Es traslladat al monestir de Vilabertran el fons d'art del diari Avui, amb 70 obres exposades i prop de 500 en diprsit.
3 comentaris:
NO INVENTAT, COPIAT DE :
http://www.terra.es/personal/mmc00026/cat/index.htm
Això em fa pensar en aquell xicot que treballa amb mi i del qual sovint us he parlat ja que coneix gent de Vilabertran, doncs m’ha explicat una altra bertranada del seu alcalde.
Diu que els cosins d’uns de Vilabertran que van haver d’exilar-se a Cuba li van explicar que una vegada, poc després que es posés en funcionament la xarxa de tramvies, un pagès va anar a veure l’alcalde amb una queixa a la butxaca.
Li va dir : «—Em permetrà que, amb tots els respectes li expressi una queixa referent al servei de tramvies»
»Com vostè molt bé sap ( era coneguda la intervenció aferrissada que l’alcalde va tenir en el canvi de traçat de les línies ) un servidor paga l’import del bitllet sense que li raqui gens. Els motius són els mateixos que a vostè el van portar a modificar el traçat de les línies. Es tracta que la vista dels camps de blat daurats a l’hora de la posta o a l’hora de l’alba puguin ser contemplats amb tot el seu esplendor. Es tracta de veure la meravella de les vinyes i, cada dia, observar els seus matisadíssims canvis de color. Oi que és veritat que un, a l’hora de dinar, es veu el got de vi d’una altra manera després d’haver contemplat les meravelloses tombarelles d’aquells pàmpols ? Doncs bé, l’altra dia, i no és la primera vegada que em passa, hi havia algú, assegut al costat de la finestra amb la cortina baixada perquè li molestava el sol. Com vostè molt bé comprendrà, no estic disposat a entristir els dies de la meva vellesa amb l’absència d’aquestes iluminacions. Vostè sap perfectament que no és en absolut el mateix un got de vi sense, abans, haver contemplat l’espectacle al qual em refereixo.
La història explica per acabar que l’alcalde va fer modificar totes les portes dels vagons i hi va fer posar finestres. Aquestes, però, sense cortines, i hi va fer retolar esmeriladament : « Finestra d’emergència » i « Ventana de emergència » per si a algú li passava com el pagès aquell i davant d'una situació com aquella podés córrer cap a la finestra d'emergència i continuar la seva contemplació sense cap impediment
Així,
"e s m e r i l a d a m e n t",
podria ser una nova manera de parlar. Millor dit, podria ser una nova manera de descriure una manera de parlar.
Heu sentit parlar en Wallace, de Wallace i Gromit ? Podriem dir que en Wallace parla esmeriladament..
Publica un comentari a l'entrada