Serà una celebració especial doncs avui, per primera vegada des de fa molt temps, es tornarà a fer la missa a la capella de les Santes Espines, una capella antiga, petita i molt bonica de la que mossèn Ramon va tenir l’encert de posar-ne en marxa la restauració. Abans ja s’havia dut a terme la restauració de la nau central de l’església, i es va fer de manera que en quedessin ressaltades les línies “austeres i esveltes” de la construcció, eliminant les decoracions pintades –força modernes i de no gaire qualitat- deixant els murs amb les pedres vistes on eren ben conservades i recobrint-los amb un arrebossat sobri en la seva major part.
En la Capella de les Santes Espines, però, s’ha respectat tota la decoració i s’hi ha fet un treball de neteja i restauració de les pintures i el terra –que és de mosaic petit, com un treball de marqueteria- i s’hi ha afegit il·luminació, calefacció i un nou altar que avui “estrenarem”. Al ser un espai més reduït i acollidor, passarà a ser el lloc habitual on celebrar la missa diària. Nosaltres, la Isabel i jo, no hi assistim a aquesta missa diària, però quan siguem vellets del tot i sense obligacions, potser sí que hi anirem..
La Capella de les Santes Espines es diu així perquè d’antic s’hi veneraven dues de les "veritables espines" d’aquelles que van clavar a Jesús abans de ser crucificat. Ara sembla ser que tan sols en queda un trosset ben petit. Si aquestes espines eren veritables de veritat o no, ningú ho pot dir amb certesa, però la poesia que les hi va dedicar Jacint Verdaguer, sí que és autèntica amb tota seguretat. Aquí en copio el fragment final:
«Oh Sampedor, reyna del Pla de Bages,
d' eix valiós y celestial escrini
ab que 'ls cels y la terra s' enriquiren,
també t' ha pervinguda alguna perla,
floró d' exa Corona, que 't portaren
dos Angels sants de pelegrí en figura.
Y ¿ahont les guardarás exes penyores
de l'amor del Altíssim? Ofereixlos
ton cor per argentí reliquiari.
Estímales d' amor sobre les vinyes
que cenyexen tos masos y oratoris;
sobre ta gloria y furs y privilegis;
sobre 'l Sant Pere d' or fet de les volves
que escampa ton Riudor en ses riberes.
Per tes dues Espines donaría
sa brancada de lliris lo magnoli,
lo serafí sa cítara y ses ales,
la estrella sa corona de celistia,
lo cel ses dues mes brillants estrelles»
Tal com ens informa mossèn Ramon, aquesta poesia està escrita el dia 21 d'abril de 1894, en l'època de "confinació" de Mn. Cinto a La Gleva. Va quedar inclosa en el llibre “Flors del Calvari”, llibre que –amb paraules del mateix Verdaguer- recull un "enfilall de poesies (...) assaigs o lo que sia". A destacar, també, una altra referència a les Santes Espines en el pròleg del mateix llibre:
«Avuy, com en temps de Moysès y sempre, cal passar pel Mar Roig de la contrarietat per arribar a la terra promesa de la consolació. Mostràntnosla desde la creu y oferintnos un refugi en son Cor obert per la llança, Jesús nos va dihent a tots y a tota hora: Veniu a mi los qui estau afexugats, que jo us refaré.»
»Al bon Jesús coronat d’espines a qui fiu present de la primera humil floreta, de genolls en terra oferesch ara’l ram, tot suplicantli que li pacia ferlo de consols y refrigeri per les ànimes afligides»
1 comentari:
Al molt il·lustre cronista del barri de Vilabertran conegut com el barri de Santpedor
Per dir-li que
a) Aquestes cròniques mereixen la categoria d'un blog per elles soles
Que s'ho pensi, ja que són una meravella i no ens podem permetre el luxe que es perdin entremig de bertranades com les que aquí s'hi diuen
Que s'ho pensi molt seriosament, si us plau
b) Això de l'espina. El dia 1 de gener se'm va revifar una berruga que tinc adormida de sempre al dit gros del peu dret. Això em donava motes molèsties. Com qui diu, em feia ser conscient de cada pas que donava. Tot un desgast de consciència. En una de les meves passejades vaig pensar : si ho havies d'explicar ¿ com ho faries ?
Efectivament, la paraula que vaig triar va ser espina. D'aquelles que es claven a la platja.
c) agrair-li ( mai prou i mai no sabrà com ) la re-citació d'aquestes paraules tant ben dites de mossèn Cinto ( Sobretot la prosa : s'explica com un llibre obert ! )
d) l'alegria d'una bertranada com aquesta que surt també dels versos de mossèn Cinto : ens assabentem de l'etimologia del barri que amb ploma àgil i alegre vos tan bé sabeu glossar. Exemple d'economia que ens retrata i en el qual molts catalans ens re-coneixem. Té una rara però prou contundent intensitat poètica aquest haver sabut fer, a còpia de pronunciar-les, de les paraules sant + pere + d'or el nom que ara li doneu. Un gran logotip lingüístic, podríem dir. Un insigne precursor dels actuals tiffs o epeesses
e) L'alegria de saber d'aquest riu d'or. Jo quan era jove, recordo un dia que em vaig tornar com boig en assabentar-me que hi ha un barri, aquí, anomenat Valldaura i no vaig parar fins a saber perquè. Fins al Forat de Vent de Collcerola vaig anar per saber si podia tenir notícies d'aquesta vall d'or
f) ( de Finalment ) També ens dóna notícies del vi. Un vi carregat d'aquestes aromes... pot ser perillós, oi ? Jo, ja em perdonarà, només en conec un que em venen a granel a la cooperativa de l'Espluga, un priorat molt sec que ells anomenen Ull de Llebre... mmmmm !
Publica un comentari a l'entrada